PARTICIPACIÓ
ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES
“En els Pirineus he trobat històries i personatges que donen molt de si”
Entrevista a l'escriptor Pep Coll
Parlar de Pep Coll és parlar d'un dels escriptors més reconeguts a Catalunya. Nascut pels voltants dels Pallars, ha guanyat premis com el Gran Angular i la Creu de Sant Jordi l'any 2007. Tot i així, el seu amor per la muntanya i per la literatura són tan impressionants com tota la seva carrera literària.
Ha escrit 28 llibres, molts dels quals són novel·les i literatura juvenil. Per a quin públic li agrada més escriure?
Abans m'agradava combinar-ho. Després d'una novel·la per a adults, em venia de gust canviar de gènere. Per a mi la literatura infantil i juvenil és una mena de subgènere. A mesura que passen els anys, em trobo més còmode amb la narrativa per a adults.
Té alguna mania o un hàbit sense el qual no pugui escriure?
Per redactar he de ser a casa meva davant de l'ordinador. He perdut l'hàbit d'escriure a mà.
Un dels seus temes preferits és la muntanya. Què troba en la muntanya que no es trobi en altres paisatges?
Des del capdamunt d'una muntanya, tenint una visió panoràmica del paisatge, sembla que l'entenguis millor. Per altra banda, en els Pirineus he trobat històries i personatges, que narrativament donen molt de si.
Parlant de la muntanya, sabem que n'és un gran amant i que fa molt excursionisme, i fins i tot esquia amb freqüència.
Anys enrere feia sovint sortides d'esquí de muntanya amb els companys del Centre Excursionista de Lleida. Els cims més coneguts dels Pirineus els he pujat tots.
Ha guanyat molts premis. Quin premi li ha agradat més rebre?
El premi Gran Angular de novel·la juvenil per Què farem, què direm? i, naturalment, el Sant Jordi de novel·la l'any 2007 per Les senyoretes de Lourdes.
Té algun llibre del qual se senti plenament orgullós? I si en té molts, quin seria el seu preferit?
N'hi ha més d'un. Segurament posaria aquests tres: Muntanyes Maleïdes, El salvatge dels Pirineus, i Què farem, què direm?
Ha tingut a algun escriptor com a referència al llarg de la teva vida?
Quan vaig començar a escriure m'agradava molt (i fins al punt d'imitar-li l'estil) el mallorquí Llorenç Villalonga, especialment per Bearn o la sala de les nines. Després n'han vingut d'altres com Flaubert, Rodoreda, Hrabal...
Quin motiu té per escriure? Què l'impulsa a fer tantes novel·les?
No ho sé. Quan acabo una novel·la tinc la sensació que no n'escriuré cap més, que ja no tinc res més per contar. Al cap de pocs dies ja em bull pel cap una altra història.
Entrant de ple en el tema de la literatura, a part de fer-ne, també n'ensenya. Què fa en aquestes classes? Creu que els joves que vulguin ser escriptors necessiten classes exclusivament o que han de ser més autodidactes?
En les classes de literatura, intento que els alumnes aprenguin a escriure, sigui per fer comentaris de text, sigui també per redactar ells les seves històries. Les anomenades aules o tallers d'escriptura poden ser molt útils per aprendre a escriure. Envejo els joves d'avui que les tenen a l'abast. Els escriptors de la meva generació hem hagut de fer el camí ben sols.
Hi ha un tema que preocupa molt el jovent que vol ser escriptor, i és la manca d'oportunitats. A què creu que es deu? És per falta de risc de les editorials o perquè les editorials estan més interessades a tenir grans noms que puguin vendre?
Segurament els joves que avui comencen i volen editar ho tenen més difícil que nosaltres. (almenys en una editorial coneguda, de prestigi). Però avui hi ha altres sistemes (com internet) per aconseguir lectors.
Com veu el panorama de la literatura catalana? Està en declivi, es manté o està millorant respecte als últims 20 o 30 anys?
Penso que es pot considerar des del punt de vista productiu com una literatura normal en qualitat, vull dir, comparable a llengües semblants d'Europa (txec, danès, etc). Pel que fa al consum, anem molt més endarrerits. Però pel que fa a la narrativa, el panorama s'ha diversificat tant en els temes com en l'origen geogràfic dels escriptors.
Què li hauria agradat fer si no hagués pogut ser professor? Hi ha alguna feina que hagi sentit curiositat per fer-la?
Alguna feina a l'aire lliure, segurament. Monitor de muntanya, pagès....
Per acabar, quin consell donaria a tots aquells que volguessin escriure?
Primer, que escriguin (la història de la seva família, dietaris, el que sigui) i segon, que llegeixin, sobretot els autors clàssics.