2a DIVISIÓ A. GIRONA
Missió impossible
Cristóbal va aterrar amb empenta a Santa Eulària però no va poder evitar el descens
La feina del tècnic del Girona va deixar molt satisfet un club modest que el volia renovar
«Cristóbal i Jankovic van intentar que l'equip jugués a futbol, i vam millorar molt. Dues victòries seguides ens van fer somiar, però vam tornar a la trista realitat»
«Els tècnics van fer tot el que van poder, però la 2a B és molt forta per nosaltres»
«A la directiva, el seu treball ens va satisfer. Els vam oferir la renovació, però s'entenia que tinguessin aspiracions més altes»
«La seva arribada va generar una tranquil·litat que no hi era, però no n'hi va haver prou. No donàvem per a més, érem un equip justet»
«M'hauria agradat treballar amb ell en una altra situació. Ho va passar malament, amb el descens»
En la seva presentació com a entrenador del Girona, Cristóbal Parralo va fer valer la seva llarga trajectòria com a jugador professional com a contrapès a la poca experiència acumulada a les banquetes. Després d'haver treballat al costat de Luis Fernández i Camacho i d'haver fet feines de despatx com a director esportiu de l'Espanyol, l'exdefensa va decidir començar l'aventura a les banquetes. I a Girona, hi trobarà la primera en el futbol professional, després d'un pas curt i discret per un equip molt modest.
El Santa Eulària va estrenar la temporada amb el fitxatge de Lluís Elcacho, exentrenador de l'Eivissa, el seu rival de l'illa. L'equip, un dels més modestos del grup tercer de segona B, no funcionava i el 10 de febrer el club va acomiadar el tècnic i va fitxar un tàndem que compartia amb Elcacho el fet d'haver jugat a l'Oviedo. «Teníem relació amb Cristóbal, sabíem que s'havia tret el títol i li ho vam proposar», recorda el president, Joan Marí. Com ara a Girona, Cristóbal va arribar al costat de Janko Jankovic.
L'equip, tercer per la cua quan hi va arribar Cristóbal, va reaccionar amb dos triomfs seguits, contra el Gavà (3-1) i al camp del València Mestalla (0-1). Una arribada carregada d'empenta dels nous tècnics. «Vam arribar a creure en la recuperació, però el problema ja hi era. Per desgràcia, després d'un bon començament, vam recuperar els mals hàbits que teníem», reconeix l'exdavanter del Sabadell David Gallo, autor de quatre gols en 30 partits.
El Santa Eulària es va anar desinflant i va quedar sense possibilitats de salvar-se quan faltava un mes de competició. Cristóbal va dirigir l'equip durant 14 jornades, amb tres victòries, tres empats i vuit derrotes. Els eivissencs van acabar penúltims, amb 34 punts, a vuit del Terrassa. Tot i això, el club va quedar satisfet amb els tècnics. «Van fer tot el que estava a les seves mans. No ens vam salvar, però hi havia una part humana molt maca al vestidor, i futbolísticament l'equip va millorar amb el canvi», diu el president. El club va voler renovar Cristóbal però va entendre que el tècnic refusés la proposta.
La primera experiència per mèrits propis
La Penya Esportiva Santa Eulària tornarà a competir a tercera amb la il·lusió de recuperar la categoria perduda, que només ha pogut mantenir una temporada. L'equip eivissenc va pujar el juny passat després d'acabar tercer la lliga regular i eliminar el Mutilvera i el Don Benito. Pujar va ser tot un èxit, perquè era la primera vegada que ho aconseguia per mèrits propis. El club ja havia tastat la segona B, la temporada 1993/94. No li tocava, però es va veure beneficiat pel descens per impagaments de l'Eivissa. L'experiència també li va durar una sola temporada. «Aquell cop va ser de rebot i l'any passat, perquè ens ho vam guanyar sols. Esperem tornar-hi per mèrits propis», explica el president, Joan Marí. Santa Eulària des Riu és la segona ciutat més gran d'Eivissa, amb uns 30.000 habitants.