la contra
Blackie Books
Neix a Barcelona una editorial que aposta per llibres sense data de caducitat
Qui o què és Blackie són dues preguntes diferents. Qui: Blackie era «una gosseta sense cap particularitat. Bé, sí, era esprimatxada i lletja. Així com la paraula particularitat», i també era «una gosseta bastant pudenta, bastant cega i bastant sorda. Va morir als 17 anys, bastant suïcida». Què: Blackie és una editorial que acaba de néixer, ara que tothom sap que no és un bon moment, ara que ens omplim la boca amb el llibre digital, ara que surt a la palestra que els únics que guanyen diners amb els llibres són els editors, i que hem d'eliminar intermediaris. Precisament per això ara és el moment de Blackie Books: disseny intel·ligent de tapa dura, bellesa a la coberta, a la tipografia, al gramatge de les pàgines, valentia, risc i un criteri que carrega contra la idea que la novetat és més important que la qualitat. En el tridecàleg de Blackie podem llegir el següent: «Diuen que les coses s'han de fer amb bon gust. Però el bon gust és, tothom ho sap, allò que fan servir les senyores per combinar els coixins amb el paper pintat». Blackie fa veure que no sap de què parla quan parla de bon gust, però només cal veure els dos llibres que han sortit a la venda per entendre que el bon gust transcendeix les senyoretes que prenen te. Blackie, a més, reivindica un criteri basat en el dubte, en barreges impossibles, en la ingenuïtat, en allò que ens agrada sense saber per què, i sobretot en la bellesa («perquè la lletjor es combat amb la bellesa»). I concep el món com un excés com mai n'havíem vist abans. Ja veieu, doncs, que l'esperit de Blackie, el seu marc teòric, remet als manifestos d'avantguarda de fa un segle.
Afortunadament, el projecte de Blackie va més enllà del globus fatu i pretensiós d'alguns dels projectes avantguardistes, sobretot perquè el contingut farceix perfectament l'arrebossat de bones intencions. De moment, i en espera de dos títols més, han sortit Los Simpson y la filosofía i Do it!, escenarios de la revolución. El primer títol recull assajos de filòsofs al voltant dels Simpson; allà trobareu, per exemple, l'explicació aristotèlica de per què ens cau bé Homer, o si Bart és la personificació de l'ideal de Nietzsche. El segon és un estudi eclèctic –amb fotografies, dibuixos, jocs tipogràfics– dels hippies dels voltants del 68, els hippies que ja estaven farts d'esperar i que van passar a l'acció revolucionària: un porc amb ales com a candidat a president i pluja de dòlars a Wall Street. I és que, per a Blackie Books, l'humor és una cosa molt seriosa.
Al capdavant del projecte hi ha Jan Martí, l'home del Renaixement, l'artista total: llicenciat en filosofia, músic i editor: membre del grup musical Mendetz i cap pensant de Blackie Books. De fet, aquells que coneguin la música de Mendetz entendran ràpidament el criteri editorial de Blackie Books: tots dos consideren que moltes coses s'han perdut en el temps i l'espai només perquè han estat substituïdes per unes altres de noves, no pas perquè no fossin de qualitat o perquè el públic deixés de mostrar-s'hi interessat. Per això, amb Mendetz van recuperar el so tan característic del sintetitzador Casio (ells van anomenar el resultat casio-punk), i ara, amb el nou disc titulat Souvenir, tot i l'èxit de l'anterior treball, han preferit témer més l'avorriment que l'abisme i reinventar-se. Amb la literatura, Blackie intenta fer el mateix: desplegar els encants d'allò que va existir durant un temps i que després va quedar sepultat per la novetat i, a més, intentar no repetir-se, malgrat l'èxit: el cas de Do it! és paradigmàtic: Jan Martí assegura que és un bon moment per recuperar la manera de fer de la revolució de Jerry Rubbin i Abbie Hoffman, entre l'absurd i la metàfora, ara que els nostres referents són les manifestacions contra el pla de Bolonya, en què una gran part de la massa encara no sap exactament contra què es manifestava.