Shakespeare i el rei d'Espanya

Cap al final d’El bordell, l’última obra de Lluïsa Cunillé, un dels personatges, el Vell Militar, demana un brindis: “Per aquest bordell, que des fa vint-i-cinc anys és la nostra única pàtria! Per un bordell dins d’un altre gran bordell que s’anomena Espanya! Llarga vida per a tots dos!”. Acte seguit, apareix un noi, que acaba d’estavellar el cotxe contra un arbre i pateix amnèsia, un estat mental que, segons Xavier Albertí, el director de la peça que s’estrena dimecres al Teatre Lliure, és una “metàfora” de la joventut d’ara, que no sap res ni de la Transició ni del cop d’Estat del 23-F.

El bordell és la primera obra de Cunillé que s’estrena a la sala gran del Lliure i segueix la línia canònica marcada per peces anteriors com Barcelona, mapa d’ombres i Après moi, le déluge. I serà l’únic text d’un autor català que arriba a un escenari públic de les dimensions de la sala Fabià Puigserver aquesta temporada. L’interpreten Chantal Aimée (Viatgera), Mercè Arànega (la Madame), Jordi Banacolocha (Vell Cavaller), Jordi Dauder (Vell Militar), Rubèn de Eguia (Noi), Enric Majó (Vell Transvestit) i Jordi Serrat (Vell Client). Aquest darrer potser oferirà algun motiu per a la polèmica, ja que no és cap altre que el rei d’Espanya, client des de fa dècades d’un bordell molt proper a la frontera francesa que regenten des de la nit del 23-F un polític, un banquer i un militar. El rei té a disposició totes les noies.
Això no obstant, Albertí deixa clar que “no és una obra sobre la memòria històrica”, ja que no hi ha detalls, ni elements visibles, sinó simplement una acció situada 25 anys després del cop d’Estat en un bordell fronterer. “És una obra sobre el poder i com s’articula aquest poder”, diu el director escènic, que remarca la “calculadíssima ambigüitat ideològica” del text de Cunillé.

De fet, estem parlant d’una tragicomèdia de clara influència shakespeariana. Sis dels set personatges estan inspirats directament per col·legues seus provinent del teatre de l’autor anglès. Així, el Vell Militar és Coriolà, el Vell Banquer és Timó d’Atenes, el Vell Transvestit és el rei Lear, la Madame és una mescla del Bufó del Rei Lear i el Bufó de Coriolà, el Vell Client és el rei Joan, i la Viatgera es troba entre Ofèlia (Hamlet) i Cordèlia (Rei Lear). Cunillé, explica Albertí, buscava endinsar-se “d’una manera més profunda” en el personatge teatral i ha utilitzat “mesures de coacció externa” a l’hora d’escriure El bordell. Que ningú no esperi, però, cites literàries o referències intertextuals. Els personatges estan inspirats en Shakespeare, no són pas els personatges shakespearians.

‘Deu peces’
El Valle-Inclán de l’esperpent també hi és, en aquesta peça que té com a protagonistes, segons Albertí, tres “éssers destruïts per la pròpia memòria”, tres personatges decrèpits, que, en certa mesura, representen l’establishment que ha guiat el destí d’Espanya els últims 30 anys. Cunillé ha construït una obra esplèndida, l’estrena de la qual coincideix amb la publicació per Edicions 62 de Deu peces, un recull de l’obra teatral de l’autora del 1995 al 2007.