Humor i tendresa en un hospital
TV3 estrena ‘Polseres vermelles', una sèrie sobre sis nois hospitalitzats, creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas
“et fa venir ganes de viure”
TV3 estrena la gran aposta de ficció per aquest trimestre: Polseres vermelles (22.25 h), una sèrie de tretze capítols coproduïda amb Filmax amb què es vol tractar, amb sentit de l'humor i tendresa, la relació que s'estableix entre un grup de sis joves de vuit a disset anys ingressats per diversos motius en un hospital. En la presentació, dijous, el cap de programació i antena de TV3, Carles Manteca, va voler deixar clar que no és una aposta qualsevol: “és una sèrie que parla de valors i que té un missatge de superació personal que volem donar en la televisió pública”. El creador de la història, Albert Espinosa, va destacar que “es tracta d'una història de superació, amistat i ganes de viure basada en les meves experiències”. En aquest sentit, va explicar: “Un dels personatges sóc jo mateix, que durant els deu anys que vaig passar hospitalitzat quan era nen vaig aconseguir superar tres càncers i em van tallar una cama”. Part d'aquestes experiències també les va relatar a la pel·lícula Planta quarta.
Els personatges
Jordi (Igor Szpakowski), el personatge inspirat en Espinosa, té càncer de tíbia i està pendent d'una amputació de cama. Pel que fa a la resta de protagonistes, la Cristina (Joana Vilapuig) té anorèxia, en Toni (Marc Balaguer) ha tingut un accident de moto, en Lleó (Àlex Monner) té una cama amputada, l'Ignasi (Mikel Iglesias) arriba a l'hospital per un possible atac de cor i en Roc (Nil Cardoner) està en coma.
Espinosa va voler deixar clar que “la sèrie no és cap drama ni cap fulletó” sinó “la història del dia a dia d'uns adolescents que pateixen, es diverteixen, s'enfaden amb els seus pares, s'enamoren, se senten sols, fan amics...”. Per a Espinosa, és “una sèrie que et fa venir ganes de viure”. En aquest mateix sentit, el director de Polseres vermelles, Pau Freixas (Herois), va afegir-hi que a ell no li “agraden els dramons” i que es considera “un positivista crònic”.
Un altre aspecte que Espinosa destaca és que, a les sèries, “normalment els protagonistes són els metges i els pacients van passant; aquí els protagonistes són els pacients i els metges van passant”.