Anem de casament?

Quan la Violeta cubanera refusa el vestit nupcial que li han preparat la mama i la tieta, Anselmo Delacroix n'hi cus en un no res un altre, sobri, de tall sirena, que, si no fos pel monyo pilota de bitlles i la trena Rapunzel, la convertiria en una núvia d'allò més elegant. Això passava dimecres a l'escenari del Tívoli mentre, a la platea, l'autèntica autora del disseny, Rosa Clarà, hi donava la seva aprovació (“M'encanta com ho porta la Montse Amat”), tot i que no se sentia gens identificada amb la resta de vestuari per als acompanyants fet per monsieur Delacroix (l'alter ego de Christian Lacroix?), excessiu, amb combinacions de colors impossibles: “A casa nostra menys és més!”, deia rient. Perquè allà es va riure molt.

Josep Maria Pou, per exemple, no va parar de fer-ho. De fet, Marina Rosell assegurava que ja només faltava que plogués per acabar de fer sortir les endorfines. “Són brillants, tenen un talent excepcional!”, deia a la sortida Mònica Randall. Tampoc Luis del Olmo, malgrat els moments difícils que passa per haver estat estafat pel seu administrador, es va voler perdre la nova proposta de La Cubana, aficionat com és al teatre, i als musicals. Segur que mentre va durar l'obra no hi va pensar ni un segon. Perquè Campanades de boda no et deixa ni respirar. Va sorprendre tothom. Comença com un vodevil paròdic de sincronia perfecta i acaba amb una explosió cubanera en tota regla, i el públic, evidentment, en forma part. I què podrien ser? Doncs... els convidats al casament, evidentment. Anna Barrachina, l'Estrellita Verdiales de Cegada de amor, se'ls coneix molt bé i per això va anar al teatre amb un disseny de Lydia Delgado exquisit: “Venim de boda”, deia. Però això no va ser general, perquè el públic català du molts texans, com el guapo i simpàtic Miquel Sitjar, el Gabriel de la mítica Nissaga de poder: “Ei, que la boda la fan ells, no nosaltres!”. O també, com diria la mare de la núvia, “va sempre massa fosc; elegant, eh?, però massa fosc”.

Per això va haver-hi pameles per a tothom, i així es va aconseguir donar color a la platea. Merche Mar no se la volia col·locar per no perdre el pentinat de laca tan seu. La duia Albert Guinovart, el nostre músic premiat amb Oscar perquè forma part de l'orquestració de la banda sonora de The artist, i que fa res va celebrar els seus 50 anys a L'Auditori acompanyat d'amics com Nina i Elena Gadel. Sergi Mateu era l'únic que no en necessitava (ja duia el barret Borsalino col·locat de casa), però els quedava de conya als televisius Xavi Coral, Ariadna Oltra i un Espartac Peran, que ara ja té clon al Polònia:“No m'assemblo gens, eh? És el que s'ha de dir...”, reia. Molt a prop, Elisenda Roca em deia que ella venia de part de la núvia, “una noia molt enamorada” d'un actor tan guapo “que és el Duque de la Índia”. La definició és d'una Mont Plans, que broda el seu paper de tieta Margarida en aquest xou que tant pot agradar als seguidors nards de la sèrie The big bang theory –que també té un personatge indi– com a les Teresines de tota la vida. “Rosa Clarà va ser encantadora amb tots nosaltres quan vam envair el seu taller per presentar l'obra”, recordava Plans, que per cert també va vestida de núvia en el fullet de l'obra, malgrat que ni el seu ni cap dels altres dissenys que hi surten són Clarà: s'hi nota el toc cubaner de seguida. Com també en el guarniment d'exuberància floral del Tívoli: “Els xinos s'han forrat amb nosaltres”, deia Jordi Milán a la sortida, per cert, amanida per un grup de ball Bollywood total i amb regalet per als convidats: capseta de caramels (més Chinatown) i cigar. Per guardar-la com a record, com la carota aquella de Cómeme el coco, negro...

Per cert, que, tant parlar de Rosa Clarà, no podem oblidar que una de les assistents a l'estrena, Marta Ferrusola, té una néta que vestirà de la dissenyadora en el seu pròxim enllaç. No hi va faltar Santi Millán, que va treballar deu anys a la companyia. Tampoc Joaquim Oristrell, a qui va encantar un espectacle en què els actors es multipliquen en escena: “N'hi ha 11 que semblen 45”. Hi eren Josep Maria Mainat, Carles Flavià, Joan Gràcia, Mireia Portas, Lita Claver, Mercedes Sampietro, Enric Majó... Tants! Una estrena de La Cubana és un imprescindible de Barcelona.