El retorn de les foques

Fins als anys 40 hi havia foques a la costa catalana i l'última va ser vista el 1973 al cap de Creus. Van desaparèixer com moltes altres espècies, víctimes de la persecució humana i ara tocaria recuperar-les, aquest és el missatge del naturalista Jordi Sargatal. “Avui estem en condicions de crear projectes de reconciliació amb la natura, la foca és un aliat, tant per als pescadors com per al sector turístic”, insisteix Sargatal. La cala Jugadora al cap de Creus té les característiques idònies per reintroduir cries de vell marí, o foca monjo, l'espècie comuna de la Mediterrània: és una cala a recer, fàcil de tancar des del mar, i amb possibilitat d'apropar-hi el públic de manera controlada des de terra. El paratge de l'Estartit i l'àrea protegida de les Medes també s'hi podria prestar, i per deixar-ho clar, aquesta setmana el naturalista s'ha deixat fotografiar amb dues escultures de fusta de foques davant de les illes Medes. Per Sargatal, la reintroducció de la foca a les aigües de la costa catalana no només s'ha de plantejar com a repte de recuperació d'espècies desaparegudes, sinó com un element de dinamització econòmica i d'un turisme de natura.

Els primers passos es van fer a mitjan any 2000 des de la Fundació Territori i Paisatge –de la qual Sargatal era director–: es va fer un estudi de viabilitat de recuperació i reintroducció del vell marí i es van engegar les primeres fases d'aquell pla. Les colònies de foques que han sobreviscut fins avui a la Mediterrània s'havien anat reduint en uns 250 exemplars al litoral grec i algunes poblacions més petites i disperses al nord d'Àfrica. Originalment l'hàbitat de les foques són les platges obertes, però s'han anat refugiant i criant en coves, precisament per fugir de la persecució humana. Des d'un nucli de la costa atlàntica de Mauritània i en col·laboració amb les comunitats de pescadors locals, es van començar a rescatar una quinzena de cries de foques l'any que s'emmarcaven en un pla per traslladar-les a punts estratègics (Fuerteventura, Madeira, cap de Gata, l'illa de Cabrera a l'arxipèlag Balear i que s'havia de tancar finalment el cap de Creus, amb l'objectiu de repoblar progressivament els voltants de la Mediterrània. Només una part d'aquest propòsit s'ha complert: s'ha frenat la davallada i torna a augmentar la població de foques. Però el principal problema per reprendre aquest pla i concretar-lo ara és trobar el lideratge i els recursos que aportaven fundacions com Territori i Paisatge, que, a causa del context econòmic, o han desaparegut o s'han anat retirant d'aquests projectes.

“El cost seria petit per una operació rendible a nivell econòmic i turístic. Si volem turisme tot l'any i si volem potenciar els parcs naturals i les zones protegides com atractius turístics, de manera controlada i coordinada, la recuperació d'espècies com la foca, és un factor de desenvolupament”, no es cansa de repetir Jordi Sargatal. L'exemple més proper és l'èxit del parc dels Aiguamolls de l'Empordà, però el naturalista també cita exemples d'àrees castigades econòmicament al Japó, i que han sabut crear revulsius de desenvolupament amb la reintroducció d'aus com les grues, convertint-se en atractius excepcionals i coneguts arreu del món per observar-les. El sector pesquer, el sector turístic i activitats com el submarinisme a les illes Medes, han de ser complementàries i poden impulsar un projecte de reintroducció de la foca monjo a la cala Jugadora, que implicaria poca inversió, segons Sargatal. Els pescadors tornen a llançar al mar peix menut o no apte per a la comercialització que queda atrapat a les seves xarxes i que es podria aprofitar per alimentar-les.

“El cas del vell marí, que abans perjudicava els pescadors, és semblant al que passava fa cent anys amb l'ós i el llop, que provocava problemes als ramaders. Ara es poden fer projectes de reconciliació i seria un gran símbol de qualitat ambiental i de civilització que la foca pogués tornar al cap de Creus”, confia Sargatal.