urbanisme
El pla d'ascensors a Girona beneficiarà 1.270 pisos
L'estudi identifica 127 escales de veïns en catorze punts de la ciutat en edificis antics on es pot posar l'elevador a l'exterior
El govern vol tancar un acord amb la Generalitat perquè en financi el 60%
El pla per instal·lar ascensors en via pública en edificis antics de la ciutat de Girona permetrà que se'n beneficiïn els veïns d'uns 1.270 pisos. L'estudi acurat fet per l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona ha permès detectar fins a 127 escales de veïns on caldria instal·lar un ascensor per millorar l'accessibilitat a aquests habitatges.
El pla ha permès detectar fins a catorze sectors de la ciutat on seria aplicable aquesta mesura, d'instal·lar ascensors ocupant part de la via pública, des d'edificis al carrer Migdia, passant per Pedret, Sant Narcís, Taialà, el Pont Major i diversos sectors de Santa Eugènia i Can Gibert. Els edificis més antics que entren en el pla daten de l'any 1964, com és el cas d'un bloc de la carretera Barcelona i el grup Girona per Girona de Montilivi, mentre que els més moderns que s'hi inclouen es van construir l'any 1976. Es tracta d'edificis des de planta baixa més dos pisos fins a estructures de sis pisos d'alçada, on no tenir ascensor encara és més problemàtic.
En la majoria dels casos, la previsió és que l'ascensor es pugui adossar a la façana mateix de l'edifici i ocupar espai de vorera, aparcament o serveis viaris, segons cada cas. De fet, l'estudi realitzat ha permès descartar cinc edificis, ja que la instal·lació de l'ascensor afectava l'alineació amb el vial o per la importància de no reduir l'espai de vorera.
El pla d'accessibilitat en edificis té el seu origen en un projecte que va iniciar el govern tripartit, però que només preveia desenvolupar el pla a Vila-roja. L'entrada de CiU, com ja havia expressat quan era a l'oposició, va suposar eixamplar l'àmbit d'actuació i fer un estudi de tota la ciutat amb característiques semblants.
Facilitar el finançament
El regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, indica que un cop fet l'estudi els esforços del govern municipal “se centren en la formalització d'un conveni amb la Generalitat que permeti cobrir un 60% del cost”. Ribas també veu bàsic saber quina disponibilitat econòmica té el govern català i quins terminis de pagament per planificar les actuacions. En paral·lel, el responsable urbanístic avança que “s'entrarà en converses amb entitats financeres per assolir crèdits llargs i tous per als propietaris que permetin tirar endavant l'obra”.
Cal tenir present que en molts d'aquest edificis els inquilins són persones grans o amb pocs recursos; per això el govern municipal veu clau aconseguir un finançament que permeti l'actuació de millora. Ribas destaca “la funcionalitat de què dotarà els edificis” i també “la reactivació econòmica que pot suposar el pla per a un sector de la construcció molt tocat”. El govern vol tenir a l'estiu les primeres xifres per poder-les presentar a les comunitats de propietaris i conèixer les condicions de les diverses actuacions que calen.