Besalú té un nou atractiu

La primera impressió que assalta el visitant quan entra a Sant Martí de Capellada és de sorpresa. En contrast amb les pintures murals dels segles XV al XVIII que s'han recuperat i amb les formes barroques de les parets, a la capella hi llueixen ara unes peces artístiques contemporànies, entre les quals destaca sens dubte una figura humana, a escala real i situada al bell mig de la nau. La restauradora Eulàlia Soler, que hi fa de guia els divendres i els caps de setmana, ens condueix pel recinte i per la història de la seva recuperació.

El temple, d'origen romànic, ha estat rehabilitat arquitectònicament pels tècnics de la Diputació, sota la direcció de Lluís Bayona. No ha estat una feina senzilla, ja que l'edifici estava força deteriorat. Els murs laterals, per exemple, presentaven un desplom; es van detectar diverses esquerdes i es va comprovar que es filtrava aigua a l'interior per la coberta. Mentrestant, a la nau, la mateixa Eulàlia Soler i un altre restaurador, Olivier Mayère, s'han cuidat de fer aflorar els vestigis de la decoració que antigament hi havia a les parets i que durant dècades havia estat amagada sota una capa de calç. Els trossos de pintures més antigues són del segle XV. Cronològicament, les següents ja corresponen al XVI i al XVII, i consisteixen en unes sanefes d'uns tons taronja que, originàriament, devien abastar tot el perímetre de la nau. Contemporanis seus són uns dibuixos fets a l'arcada de sota el cor. Les pintures més modernes són del XVIII, moment en què es van fer les reformes arquitectòniques que van donar l'aspecte actual a la capella. Les pintures que s'han fet aflorar a l'absis acompanyaven un retaule, del qual no se sap res.

En aquest escenari que evoca el passat, l'artista colombià establert a Besalú Duván López hi ha situat un conjunt escultòric i pictòric que hi contrasta fortament. “Es pretén convidar a la reflexió”, explica Soler. Són pintures a l'oli, impressions digitals i unes escultures de ferro i de metacrilat, en algunes de les quals hi ha símbols que evoquen “totes les religions i, al mateix temps, cap d'elles en concret”. En un quadre s'hi intueix una recreació del Guernica, en una escultura de petit format, el patiment de l'home; unes pintures fetes directament als murs parlen del diàleg entre les persones, i amb l'atraient figura humana del centre de la nau es convida a pensar en la integració de l'ésser humà en el seu ecosistema.

Aquesta instal·lació permanent serà compatible amb exposicions temporals i altres activitats que es pensa organitzar a la renovada capella. De moment ja s'hi ha fet algun concert de música clàssica.