«Aquí hi guanya tothom»
«Faust era un home molt preocupat per la societat.» Amb aquesta frase resumeix Jordi Masbernat, director general de la fundació Carl Faust, gestora del jardí botànic Marimurtra de Blanes, el perquè aquesta és l'entitat de les comarques gironines que té més penats que hi fan treballs en benefici de la comunitat. El fet de tractar-se d'un jardí on només es fan quatre dies de festa l'any el feia encara més idoni per acollir uns penats que majoritàriament han de fer els treballs durant el cap de setmana perquè els dies de cada dia tenen la seva feina normal.
Des del principi de la col·laboració entre la fundació i el Departament de Justícia, a finals de 2006, una norantena de penats han complert la seva pena amb tota mena de treballs al Marimurtra i més de 6.500 hores de servei. Tot i que la valoració que fa Masbernat és globalment bona, tampoc no afirma que tot siguin flors i violes. «No et diré que no hem tingut cap problema, però una tasca amb finalitat social té una part de sacrifici», opina Masbernat. Tot i així, la balança s'inclina cap al costat més positiu: «Hem tingut experiències molt maques, i n'hi ha que el dia que han marxat fins i tot s'ha fet una festa», afirma.
«Aquí hi guanya tothom», resumeix el director general de la Carl Faust. «El penat hi guanya perquè no és el mateix que estar ingressat en un centre penitenciari, la fundació hi guanya la feina i l'Estat espanyol s'estalvia la despesa d'un pres», assevera Masbernat, que quan entrevista per primer cop un nou penat li explica d'una manera clara: «Jo us deixo casa meva per estalviar-vos la presó.»
«El jardí em va fer gràcia»
En Carles és un noi de 28 anys de Blanes que van enxampar en un control d'alcoholèmia, i a qui el jutge va oferir la possibilitat de fer treballs en benefici de la comunitat. El van condemnar a 32 jornades de quatre hores, i no va dubtar ni un segon a escollir el Marimurtra, d'entre tot un seguit de possibilitats que li van oferir. «El jardí botànic em va fer gràcia, i com que treballo al port em quedava a prop», explica en Carles, que ara es dedica a tasques d'escaneig de documents i cartes, una feina que Masbernat reconeix que no podrien fer amb el personal que tenen. Preguntat per si ara s'ho pensarà més d'un cop a l'hora de beure, si ha d'agafar el cotxe, en Carles és contundent: «La veritat és que només amb una multa ja m'hagués quedat clar».
Aquest penat treballa amb documents, però, tal com explica Masbernat, s'analitza el penat a partir de dos criteris, l'ofici i el perfil com a persona. Llavors es decideix quina tasca se li encarrega, que pot ser de paleta, de vigilant, d'auxiliar als laboratoris, etc. D'experiències negatives, quant al comportament, n'hi ha hagut poques. «Si algú no va bé, l'acomiadem», afirma el director general de la fundació, que detalla que fins al començament de la col·laboració amb el Departament de Justícia només havia passat en nou casos.