«L'autèntic comunicador és el local»

–«Evidentment, és un llibre adaptat al que és la col·lecció Vullsaber, de la Universitat Oberta de Catalunya, que és una col·lecció molt útil, que té un destinatari bastant generalista, ja que és una síntesi, i alhora també un públic més específic, ja que està molt pensada per a un tipus de lector acadèmic, estudiants... En general, crec que el llibre pot interessar a una persona que tingui una mínima inquietud, curiositat, per com funcionen els mitjans o per què són allà on són o d'on vénen...»

–«Sí, fent prevaldre la meva formació d'historiador de la premsa i dels mitjans, he procurat dibuixar una mica de recorregut històric dels últims 30 anys. Crec molt en la importància de la contextualització històrica. No admeto que et plantegin debats sobre noves tecnologies o el paper que han de tenir els mitjans en el futur si no es té molt present d'on vénen. I si parlem de Catalunya, encara més, perquè Catalunya en l'àmbit de la comunicació local és un territori molt específic i característic.»

–«Sí, molt més. Sobretot si tenim en compte la història. En aquest llibre parlem dels últims 30 anys, però la premsa comarcal de finals del segle XIX i del primer terç del segle XX, amb la màxima efervescència en l'època republicana, és un precedent claríssim del que és l'estructuració del teixit comunicatiu de Catalunya. Actualment la comunicació local té pes a l'Estat espanyol, però hi ha més tradició històrica a Catalunya.»

–«Sí, l'estructura comarcal i local a nivell de comunicació a Catalunya està molt ben definida i, en canvi, no ho és tant a l'Estat espanyol, no són tan habituals les revistes locals; n'hi ha, però no és tan habitual. També tenen interès, però, per la comunicació local. Els grans diaris espanyols també tenen en un moment donat un interès per descentralitzar les seves edicions, per oferir un producte més local.»

–«Jo diria que el present, si l'entenem com una mirada als últims cinc-vuit anys. Ho hem de contextualitzar constantment.»

–«Sobretot els professionals. Un professional que treballa en un mitjà local o comarcal en l'imaginari de la gent encara sembla que és aquell noi o aquella noia que sí que treballa aquí però que no és un professional de la comunicació, quan jo justament penso que el gran espai per exercitar els coneixements periodístics és en l'àmbit local. És el que et permet recórrer a unes fonts directes, contrastar molt millor les informacions, en què s'obre més la interactivitat. L'autèntica escola del comunicador és l'espai local. Per mi això és indiscutible. A vegades hi ha una valoració pejorativa del comunicador local, quan jo penso que l'autèntic comunicador és aquest. Jo no tindria cap complex.»

–«Crec que sempre hi ha hagut interès per la informació pròxima, però sí que hi va haver un moment en què es van perdre una mica de vista els nostres horitzons a través de la globalització. A vegades l'excés d'informació acaba afectant el coneixement, tot i que sembla una paradoxa.»

–«La comunicació local ve definida per dues coses, l'àrea de recepció i els continguts, i amb les noves tecnologies el primer àmbit queda una mica transfigurat, la comunitat no queda tan ben delimitada. Fa poc era a Cuba i llegia cada dia El Punt per internet. Els continguts sí que continuen definint, i per tant a nivell d'identitat es manté.»

–«És la pregunta del milió de dòlars. Crec que té molt futur perquè el producte que ven interessa molt, però té futur en la mesura que se sàpiga readaptar als nous temps. El que s'està exigint és molta més formació. Si algú em demanés consell, diria que per ser competitiu ha de fer aquest esforç de formació absolut, sostingut i permanent.»