La maçoneria catalana obre una gran seu a Barcelona

Llibertat, igualtat i fraternitat. Els tres pilars de la maçoneria flanquegen la porta de la nova seu de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE). Fa un parell de mesos que la maçoneria catalana més progressista es va traslladar del barri de Ciutat Vella al de Sant Andreu. Durant els darrers mesos s'ha enllestit l'equipament de la nova seu, amb el trasllat de tot el material des de l'antic edifici, al carrer d'Avinyó de Barcelona.

“Estem fent molt de barri. Vam convidar els veïns a visitar la nova seu i tenim molt bona relació amb ells”, explica el director de la nova seu, Joan Ramon Rodoreda.

Però la gran diferència amb l'anterior local no és l'entorn, sinó les dimensions, que el converteixen en el centre maçònic més gran de tot l'Estat. Mentre que el primer tenia 180 metres quadrats, el nou edifici en té 1.100, i hi disposen de quatre temples, cada un d'un estil diferent però amb elements maçònics comuns. El més gran dels quatre està equipat amb micròfons i projector per a vídeos i té capacitat per a 100 persones. La sala està presidida per tres imatges il·luminades del sol, de la lluna i el símbol de la piràmide amb l'ull que tot ho veu.

S'hi reuneixen les diferents lògies per debatre i discutir sobre temes socials o espirituals, entre molts altres, i treballen “pel creixement de les persones”. Només hi ha dos temes vetats a les reunions dels maçons: la política i la religió, àrees que consideren personals.

Per entrar a formar part de la maçoneria cal superar un primer pas que consisteix a tancar-se en una cambra de reflexió, habitació amb les parets negres on només hi ha un petit llum i una taula amb un rellotge de sorra, l'esquelet d'un crani i diferents recipients amb blat, sal i mercuri. Dins la cambra l'aspirant ha de reflexionar sobre els motius pels quals vol convertir-se en maçó.

Segons Joan Ramon Rodoreda, la desinformació de la gent, els quaranta anys de dictadura franquista i la força de l'Església catòlica a Espanya, són els factors causants dels estereotips que encara envolten la francmaçoneria, una institució molt més reconeguda en altres països europeus.

Nieves Bayo és des del 2012 la gran mestra de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. És el segon cop en la història que la institució està liderada per una dona. La GLSE està considerada com la branca més liberal i progressista de la maçoneria. El setè article de la seva constitució recull que “a les reunions maçòniques tots els francmaçons són iguals, sense més distinció que la jerarquia”, i des del 1992 les dones poden ser maçones de ple dret “i en règim de completa igualtat amb els seus germans maçons”.

Però la incorporació normalitzada de les dones no crea consens dins la francmaçoneria i per això han sorgit lògies femenines. La Gran Lògia d'Espanya, per exemple, de la branca més conservadora, encara no admet dones.