«L'aigua embotellada no té totes les garanties que té l'aigua de l'aixeta»

–«És un centre d'investigació, però que també té un component tecnològic. Des del punt de vista de recerca té tres grans àrees: la primera són els recursos –la gestió i la hidrologia, i l'impacte sobre els ecosistemes–; la segona àrea és la qualitat, és a dir, la contaminació i la microbiologia, i la tercera gran àrea són tecnologies, tant de tractament com de sistemes de suport a les decisions. A part hi ha un component que és el Plantea, un projecte que servirà per provar noves tecnologies de tractament. Esperem engegar-lo a finals del 2011 i anirà connectat a la depuradora de Quart.»

–«El primer objectiu és la recerca, en qualitat i escassetat d'aigua, i un dels nostres compromisos amb la Generalitat és que hem d'aconseguir assolir presència en l'àmbit internacional en el sector científic, en publicacions... Però l'ICRA també tindrà en el seu organigrama un consell empresarial, que es constituirà l'any que ve, en què tindrem les empreses del sector. Així els nostres objectius de recerca també estaran influenciats per la indústria i es podran generar petites empreses, però en una segona fase.»

–«Aquesta és una de les línies que treballarem des de l'ICRA, perquè quan un país no té aigua has de buscar recursos on sigui. Hem de pensar en dessalinització, regeneració i recuperació de pous, que són les línies de l'ACA, així com la recuperació d'aqüífers. I això passa a tot el Mediterrani.»

–«Els últims anys s'ha rebaixat molt el cost de les membranes, i el cost energètic també s'està estudiant amb energies alternatives. I hem de pensar que la regeneració de l'aigua residual, amb garantia de qualitat, té gairebé el mateix preu que la dessalinització. Però hi ha un altre tema, el preu que paguem per l'aigua. No surten els números, l'estem pagant més barata. Si volem aigua de qualitat, com més en tingui més cara haurà de ser.»

–«L'aigua està molt controlada i té la màxima qualitat. S'hauria de parlar de l'aigua segons els paràmetres que s'han mesurat, perquè per exemple en una ampolla de plàstic només se'n mesuren alguns, mentre que en l'aigua de l'aixeta se'n controlen molts més. Per exemple, aquest any a Alemanya van fer un estudi sobre aigües d'ampolles de plàstic i de vidre, i van veure que en la de les de plàstic tenia efectes en organismes com ara un cargol. L'aigua embotellada no té totes les garanties que té l'aigua de l'aixeta, perquè no es miren molts productes, o l'efecte del plàstic. Hi ha el tema del gust, però això és una altra cosa. En cap més aigua es miren tants paràmetres com en la de l'aixeta, i hi ha un gran desconeixement en tot això.»

–«Espero que no. Ens hem de creure la tecnologia, perquè és suficient per fer això. I tampoc és l'aigua residual regenerada la que va directa a la xarxa. Aquí a Catalunya les proves que es fan són que l'aigua que surt es tracta en un terciari, es torna a tirar al riu i, després, aquesta aigua barrejada es tracta de nou. És una aigua que tindrà quatre tractaments, amb totes les garanties.»

–«L'aigua embotellada bé que la paguem més, i si comparem aigua residual i aigua de beguda els números sempre acabaran sortint. És un tema que tècnicament està resolt i no ha de preocupar ningú.»

–«Els aqüífers han sigut els grans oblidats. Fa 30 anys podies veure aigua d'un pou i ara no pots per nitrats i altres coses. Aquí hi ha hagut una agricultura intensiva i nosaltres mateixos ens els hem carregat. Per solucionar-ho calen pràctiques agrícoles millors i començar a recuperar-ne, com fa l'ACA, però requerirà molt d'esforç.»

–«Els últims anys s'ha avançat molt en tècniques de mesures, i s'hi troben molts medicaments. En el Llobregat es troben restes de 40 a 50 medicaments diferents, que no s'acaben d'eliminar a la depuradora i van al riu, i això veiem que està afectant l'ecosistema. Per exemple estudiarem l'efecte dels antibiòtics als pous: si beus molt una aigua contaminada per antibiòtics, que vénen dels purins, t'hi creen resistències, com s'ha vist als Estats Units.»

–«No, perquè els tractaments ho deixen gairebé a zero. Els humans estem molt protegits, el problema és l'ecosistema, que està més castigat.»

–«El problema de tots els rius catalans és agricultura, ramaderia i nuclis urbans. També depèn del cabal, perquè si hi ha sequera el nivell de concentració és més elevat i la contaminació tindrà més impacte en els organismes. Malgrat tot, el Ter està millor que el Llobregat.»

–«Estem més preparats que a altres llocs d'Espanya. L'ACA està fent els deures i tenim moltes dades de control. El problema és que la directiva està pensada des del nord d'Europa, on hi ha molta aigua, i no hi ha paràmetres pel sud d'Europa, on n'hi ha menys. Un altre dels objectius de l'ICRA és tenir influència en tot l'àmbit Mediterrani, d'on han de ser els nostres clients i on Catalunya és un referent.»