El tren que va a Puigcerdà

Les recents obres fetes per Adif a la via del Transpirinenc entre les comarques del Ripollès i la Cerdanya, en què s'ha canviat la plataforma de la via i amb reparacions a les mines o túnels que ho havien de menester, com també la supressió del pas a nivell de Toses, encara que acabades fa uns dies, han suposat també la substitució dels trens UT 440 que corrien en aquesta via des de setembre de 1992 per trens UT 470, tant uns com els altres reciclats. Així, perquè aquest trent pugui circular per aquesta ja mítica via, s'han hagut de fer unes modificacions tant a motors com al sistema de frens i protecció d'alguns elements per treballar a baixes temperatures. És a dir, s'ha preparat un tren per pujar per les rampes i baixar-hi i que no es glaci, però s'han oblidat del que han de transportar: gent. I així, des que varen deixar de circular els vagons amb seients de fusta, als voltants de 1980, no hi havia tornat a haver seients durs, com els que porten els nous trens. Aquests trens, concebuts al 1987 i modificats a posteriori, ho varen ser per a circulacions de rodalies de les grans ciutats, i aquí són destinats a fer llarg o mitjà recorregut, depenent de com se miri, ja que les poc més de 3 hores que triga de Barcelona a Puigcerdà, fan que el viatge sigui tortuós. I no en parlem del fred: encara que hi posin calefacció, en no estar compartimentats i tancats, fa que quan en aquest temps s'obri una porta en una estació el fred entri i es faci notar en els que estan vora d'elles. Cap a l'any 2000, quan encara no hi havia Adif, un informe de Renfe preveia trens nous després de la substitució de les infraestructures de circulació, uns trens que estalviarien tres quarts d'hora de Puigcerdà a Barcelona. Això no ha passat i així potser un dia podrem explicar una història d'un tren de platja que se'n va anar a muntanya.