L'alcalde de Lleida descarta un govern estable a la Paeria

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, descarta d'aquí al final del mandat tancar un acord de govern estable amb altres formacions polítiques i aposta per continuar en la línia seguida durant la primera part del mandat d'arribar, “des del diàleg, la negociació i el consens”, a acords puntuals sobre els diferents temes de ciutat amb aquells grups amb els quals “hi hagi més coincidència”. Pel que fa a la possibilitat de repetir com a candidat del PSC a la capital del Segrià el 2019, Ros descarta plantejar-s'ho ara i diu que ho farà a final de mandat.

Sobre la governabilitat, Ros ha assegurat en una entrevista a l'ACN que al PSC “li està resultant més fàcil arribar a acords amb alguns partits que amb d'altres”, tot reconeixent que en els darrers mesos ha fructificat més l'entesa amb Ciutadans i el PP. Així, es mostra decebut per “no haver estat capaços” d'arribar a més acords amb CiU, mentre veu “pràcticament impossible” assolir-ne amb el Comú. De fet, assegura que tenia el convenciment que l'equip de govern socialista i CiU “serien capaços d'arribar a més acords”, més enllà del suport dels convergents a les ordenances fiscals d'aquest any. En aquest sentit, remarca que el PSC està governant amb CiU en diversos consells comarcals lleidatans i “facilitant absolutament” la cerca d'acords a la Diputació de Lleida, cosa que “no quadra gaire amb aquest comportament cada cop més radicalitzat en l'oposició a la Paeria”.

En relació amb la polèmica arran de la petició d'entitats de la societat civil i de grups polítics per canviar el nom de carrers dedicats a persones relacionades amb el franquisme, Ros creu que “ara no s'ha d'obrir un procés de consultes ni de referèndums” perquè “Lleida ha fet els exercicis de memòria històrica i de reconciliació”. Defensa que, “si hi ha algun nom, aquest no és ni de llarg associable a conceptes ni de la Guerra Civil espanyola ni del franquisme en línia amb els 59 noms ja canviats” amb Antoni Siurana a l'alcaldia de Lleida. Ros també recorda que ja amb ell al capdavant de la Paeria es van canviar els noms d'edificis de pisos protegits dedicats a franquistes, es va enderrocar el monòlit de la plaça Cervantes i es va aixecar el monument en record a les víctimes del bombardeig al Liceu Escolar.

L'alcalde insisteix en el fet queLleida “té un dèficit en mitjanes i grans superfícies per millorar l'atractivitat comercial de la ciutat de cara a fora” i remarca que la ciutat té una àrea d'influència d'unes 400.000 persones. Destaca que les zones comercials projectades a Torre Salses, Vallrufea (Gran Gardeny) i el centre comercial de Carrefour al costat de l'Ll-11 mostren que “per a totes aquestes firmes Lleida és molt atractiva”.

Sobre el fet que el turó de la Seu Vella pugui obtenir el reconeixement de patrimoni mundial, n'admet la “complexitat” tenint en compte que els estats espanyol, francès i italià ja concentren entorn del 70% del patrimoni mundial de la Unesco. Tot i això, ressalta que la candidatura està seguint “una ruta molt ràpida” i ja forma part de la llista del Ministeri de Cultura.

Sobre el nou Museu Morera, l'alcalde està convençut que el projecte per situar l'equipament a l'antiga audiència tirarà endavant “a curt termini”. La previsió amb què treballa és que durant el mes d'abril es puguin treure a licitació les obres perquè puguin iniciar-se abans de finals d'aquest 2017.