Crítica des de les entranyes

La barreja del monòleg d'un embrió intel·lectual i alcohòlic a través de la seva mare i la trama d'un thriller sobre un assassinat –el del propi pare de l'embrió– viscut des de gairebé la primera persona conformen Closca de nou, l'última novel·la de l'anglès Ian McEwan, publicada per Anagrama.

“El jo és la pedra angular de la modernitat i la humanitat –explicava l'autor divendres passat, durant la roda de premsa de presentació del llibre al CCCB, on dijous va inaugurar la primavera literària del festival Kosmopolis–. He estat rellegint Hamlet, que és un dels textos fundadors del que podem anomenar modernitat, i parla del jo, de la individualitat, de com vivim endinsats en el dubte, en un continu anar i venir de preguntes.”

En la seva línia d'escriptura directa i fins i tot desagradable per a alguns, Ian McEwan fa un retrat dels humans, de la seva ambició, la culpabilitat i la manera de viure l'amor, que arriba a convertir-se en obsessió, per parlar a grans pinzellades de temes tan presents com les guerres, els refugiats, el canvi climàtic, el Brexit i fins i tot els “nacionalismes a petita escala”.

“En l'actualitat veiem atacs sobre una societat oberta i democràtica als EUA, a Europa i també a Rússia i la Xina. Els humans sentim impotència perquè ens costa d'influir sobre aquests esdeveniments, i aquesta impotència està present en Hamlet i en el meu protagonista”, declarava l'escriptor, que, a diferència de Shakespeare, el seu nonat “sí que vol impulsar l'optimisme en la societat”.

La novel·la mostra com precisament l'embrió, l'únic que en realitat no està presenciant físicament el present perquè és dins la placenta –la closca de nou– és el que està menys atrapat en una història de rancúnies i revenges familiars, i sembla l'únic preocupat pels conflictes.

“El meu llibre reflecteix un món a petita escala, a escala individual. Per desgràcia, només alguns intel·lectuals com Tolstoi o Trollope podien escriure a gran escala i explicar una societat sencera. Ara els contemporanis ja no ho intentem perquè el món està fragmentat.”

McEwan va aprofitar la seva visita a Barcelona per recordar el fracàs que suposa per a la Unió Europea la crisi dels refugiats, la qual es troba present en diàlegs entre alguns dels protagonistes. “La Unió Europea ha estat sotmesa a una prova molt greu i difícil, i no s'ha comportat de bona manera–va dir–. Cal acceptar més refugiats, tots aquells als quals puguem integrar i donar suport, i també cal una inversió molt gran de diners per fer millor la seva vida als camps de refugiats mentre hagin de ser allà.”