L'obra de Carles Riba, revisada en un nou simposi

Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), lamenta la falta de commemoració oficial del cinquantenari de la mort de Carles Riba: tot i que hi ha hagut alguns actes, com ara la lliçó inaugural de la Universitat de Barcelona (UB) i una pròxima commemoració a la Biblioteca Nacional de Madrid (el 15 de desembre), el simposi que organitzen conjuntament amb l'aula Carles Riba de la UB pretén ser un «substitut» d'aquest forat, que Giner considera un «misteri profund.» No obstant això, considera que «Riba, des de l'avern, estarà content que l'IEC l'aculli de nou», rememorant els temps en què el poeta comandava clandestinament l'institut, en ple franquisme. La celebració, es lamenta, arriba tard, ja que l'aniversari s'esdevingué el mes de juliol passat.

Carles Miralles, professor de la UB, s'encarrega de dirigir aquest nou simposi, el tercer centrat en la figura de Riba. Més de vint exponents debatran aspectes de l'obra de l'escriptor, «un dels deu millors poetes del segle XX», segons Miralles. «El centre del simposi és la seva poesia –explica el director–, amb especial èmfasi en els aspectes menys tractats.» Així doncs, es prestarà especial atenció a les obres més tardívoles, menys conegudes, de Riba, com ara el recull de sonets Salvatge cor (1952). «Riba mereix tenir el lloc que li correspon a la cultura europea», declara Miralles, fixant com el simposi s'interessarà per l'obra del poeta en el context d'Europa. «Com a crític i com a poeta, incorpora l'herència dels clàssics grecollatins, així com tota la tradició literària europea.» És precisament objectiu de l'Aula Carles Riba, grup de recerca de la UB, emmirallar la cultura grega amb la catalana. També serà focus la irradiació del poeta en tots els territoris de la península. La feina de Riba va més enllà de la lírica: les seves traduccions dels grans clàssics, com ara Èsquil i Homer, així com el seu vessant narratiu, no tant reivindicat, representat per obres clau com ara Aventures de Perot Marrasquí (1917). «Amb tot, Riba va crear una llengua, la més rica del noucentisme», conclou Miralles.

No es tracta d'un simposi exclusivament acadèmic, compost per experts en Riba. «La voluntat era que hi parlés gent, tant jove com gran», comenta el director. Juntament amb veterans com ara Joan Solà, Jordi Llovet i Feliu Formosa, hi exposaran cares menys consolidades. Tanmateix, s'ha convidat personalitats que van conèixer Riba; és el cas de Joaquim Molas, que oferirà els seus apunts personals.

El simposi se celebrarà els dies 30 de novembre i 1 i 2 de desembre, a l'IEC (els dos primers dies) i la UB (l'últim).