Codalet
CONFLENT
Catalunya mil·lenària al Conflent
L’abadia de Sant Miquel de Cuixà, que l’abat Oliba va potenciar i embellir, és a poc més d’una hora a peu de Prada de Conflent, en un recorregut sorprenent
Catalunya no s’acaba en els límits actuals del Principat, malgrat que molts catalans s’ho pensin i visquin en el marc mental, i sovint físic, que ens imposen les fronteres estatals que actualment divideixen el país. Catalunya són, doncs, també –i, en general, ho foren molt abans que àmplies zones del Principat– les comarques del Conflent, el Capcir, el Rosselló i el Vallespir, malauradament des de fa més de 350 anys sota administració francesa. Al Conflent hi ha Prada, on van exiliar-se Pau Casals i Pompeu Fabra, i Rià, on va néixer Guifré el Pilós –bressol de Catalunya, es reivindiquen– i pobles bellíssims com Eus, que s’allargassa enfilat a la muntanya davant la fèrtil vall del riu Tet.
La ruta que proposem s’inicia a Prada mateix i ens portarà fins l’abadia mil·lenària de Sant Miquel de Cuixà, joia del romànic català, feliçment restaurada des fa uns anys –excepte una petita part–, malgrat el mig claustre que falta i que els nord-americans es van endur i que es pot veure a Nova York.
Comencem el camí a l’avinguda Pau Casals, que trobarem entrant a Prada per l’oest venint de Rià, seguirem per l’avinguda Abat Oliba fins al camí del Noguerol, que creuarem per unes escales que s’enfilen fins dalt del turó, enmig d’una petita urbanització. Un cop a la carena, seguirem a la dreta vora el canal de Boera. Al cap d’una estona d’un plàcida caminada enmig del bosc, albirem a la vall veïna el campanar i l’església del monestir de Sant Miquel de Cuixà. El camí va baixant i, en un moment, entre camps de pomeres, arribem al conjunt romànic que s’aixeca monumental enmig del paisatge, amb el Canigó vetllant-lo de prop.
Sant Miquel de Cuixà és bellesa pura. Bellesa tornada a la vida gràcies a l’esforç de molta gent que, a partir de primers del segle XX, va treballar per recuperar un monestir abandonat feia dos-cents anys. Malauradament, li falta un dels dos campanars que hi va fer aixecar Oliba, un altre dels pares de la pàtria que ara ben segur estaria ben sorprès de veure l’estat de l’abadia i de saber que és en territori francès. Del monestir no us podeu perdre l’església, la cripta i el claustre de marbre rosat.
Cliqueu aquí per a més informació de Sant Miquel de Cuixà
Fundat l’any 878
Sant Miquel de Cuixà és història viva de Catalunya. Va ser fundat l’any 878 per l’arxipreste Protasi i va assolir la seva grandesa amb els abats Garí i Oliba fins esdevenir un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya al voltant de l’any 1000. Amb la revolució francesa, la vida monàstica desapareix, els edificis són venuts i el patrimoni, espoliat. L’ara de l’altar, per exemple, fou recuperada d’un balcó a Vinçà.