Els Castells del Sió
SEGARRA
En terra de cavallers
La Ruta dels Castells de Sió recorre fortificacions construïdes els segles X i XI a la Segarra
El riu Sió, que neix a Estaràs, a la Segarra, i desemboca al Segre després d’un recorregut de prop de 80 quilòmetres, va ser durant els segles X i XI la frontera natural que separava les terres dels àrabs i les dels cristians de la Marca Hispànica. Aquestes terres es van convertir en una línia defensiva plena d’esglésies i de castells, molts dels quals són visitables. La Ruta dels Castells del Sió segueix el curs d’aquest riu, un recorregut planer que s’endinsa en els paisatges de secà propis de la Segarra, apte per a tot tipus d’excursions. La Vila Closa de Montfalcó Murallat i els castells de Concabella, Florejacs, de les Pallargues, de les Sitges i de Vicfred són els monuments que es poden visitar interiorment. En el cas dels castells de Montcortès, Castellmeià, Vergós Guerrejat, Ratera, les Oluges i l’Aranyó, a més de les torres de Mejanell i d’Ivorra, les visites són exteriors.
Un dels indrets més curiosos és el nucli de Montfalcó Murallat (al terme municipal de les Oluges), construït el segle XI dalt d’un petit turó. Es tracta d’una quinzena de cases i una església que s’aixopluguen a l’esguard de les muralles de vuit metres d’alçada. Les cases s’organitzen al voltant d’una petita plaça i dels carrerons que hi conflueixen amb estructura radial. Per la seva situació estratègica, va ser escenari de nombroses batalles. Un altre punt destacat és el castell de Concabella, un gran castell renaixentista de planta quadrangular, amb grans finestrals, organitzats al voltant d’un pati central i una torre a cadascuna de les cantonades, de les quals només se’n conserven dues. Actualment s’hi ubica el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, que ofereix tota la informació per entendre l’expansió feudal sobre Al-Andalus, la creació d’una línia defensiva cristiana i la pervivència del règim senyorial. I d’entre el visitable només per l’exterior, destaca el castell de Montcortès, documentat el segle XI però que al segle XV es va convertir en la fortalesa actual.
Cliqueu aquí per a més informació.Pedra seca
A part de la seva riquesa patrimonial i cultural, a la comarca de la Segarra també s’hi ha desenvolupat al llarg de la història una gran diversitat d’arquitectura popular vinculada al món agrari i a l’economia de subsistència, com les construccions de pedra seca. A part de marges també es poden trobar molts exemples de cabanes de volta, cabanes de teula, pletes per aixoplugar bestiar i pastors, aljubs per recollir l’aigua, mines i pous, safareigs...