Necrològiques

M. Teresa Mercader Subirà

Filla, esposa, mare i àvia

Excel·lent, treballadora, intel·ligent, senzilla, agradable, i sobretot un sac de bondat.

Filla immillorable, sempre disposada per als seus pares, l’Alfred i la Pepita; esposa excel·lent, en Pere segur que n’està ben orgullós; mare perfecta, tot per a les seves filles, la Marina i la Laura, i àvia amb molta alegria.

Amb la M. Teresa ja compartíem pupitre a l’escola i sempre estava disposada a ajudar-me. Encara recordo la primera vegada que li vaig tallar els cabells ben curts, “que guapa que estaves!”

De jovenetes amb el seu Renault 5 fèiem excursions per Banyoles i voltants. I sobretot els diumenges a la Bisbal, on va conèixer en Pere, l’home de la seva vida. Un festeig amb el servei militar pel mig.

Dinars a la nostre vall de Santa Caterina, sopars, celebracions, sortides...

Sempre pendent de les seves filles, disposada per a tot. Ajudant-les amb els estudis, portant-les a tots els llocs: quan començaven a treballar els estius, a sortir de festa, a anar de compres... a tot arreu.

S’emplenava la boca dels seus gendres: l’Albert i en Marc.

Ara sí, la il·lusió de la seva vida. El que ella deia: “És el millor que ens pot passar, ser àvia de l’Arlet.” Inclús comentava que s’agafaria la jubilació per cuidar-la.

Sí, hem perdut una gran persona, i per a mi, una gran amiga. Com sempre em diu la seva mare, “sou com germanes!”

Descansa en pau, M. Teresa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.