M. Teresa Mercader Subirà
Filla, esposa, mare i àvia
Excel·lent, treballadora, intel·ligent, senzilla, agradable, i sobretot un sac de bondat.
Filla immillorable, sempre disposada per als seus pares, l’Alfred i la Pepita; esposa excel·lent, en Pere segur que n’està ben orgullós; mare perfecta, tot per a les seves filles, la Marina i la Laura, i àvia amb molta alegria.
Amb la M. Teresa ja compartíem pupitre a l’escola i sempre estava disposada a ajudar-me. Encara recordo la primera vegada que li vaig tallar els cabells ben curts, “que guapa que estaves!”
De jovenetes amb el seu Renault 5 fèiem excursions per Banyoles i voltants. I sobretot els diumenges a la Bisbal, on va conèixer en Pere, l’home de la seva vida. Un festeig amb el servei militar pel mig.
Dinars a la nostre vall de Santa Caterina, sopars, celebracions, sortides...
Sempre pendent de les seves filles, disposada per a tot. Ajudant-les amb els estudis, portant-les a tots els llocs: quan començaven a treballar els estius, a sortir de festa, a anar de compres... a tot arreu.
S’emplenava la boca dels seus gendres: l’Albert i en Marc.
Ara sí, la il·lusió de la seva vida. El que ella deia: “És el millor que ens pot passar, ser àvia de l’Arlet.” Inclús comentava que s’agafaria la jubilació per cuidar-la.
Sí, hem perdut una gran persona, i per a mi, una gran amiga. Com sempre em diu la seva mare, “sou com germanes!”
Descansa en pau, M. Teresa.