L'Estat es nega a catalanitzar els topònims nord-catalans a les carreteres
Al·lega que la llei estatal indica que s'ha de mantenir el «topònim oficial», però diverses entitats en denuncien la francesització
La francesització dels topònims obeeix, segons ha explicat la Subdelegació del Govern, al fet que la llei indica que els topònims s'escriuran en la seva denominació oficial, i que en el cas de Perpinyà el nom només és reconegut en la forma francesa. Així ho va fer saber també el subdelegat, Francesc Francisco-Busquets, a l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona, que ja fa gairebé dos anys que va començar a reclamar a diverses administracions que es compleixi la llei catalana de política lingüística, i que ha rebut suports com ara el de la Plataforma per la Llengua. La normativa marca que en la retolació de vies interurbanes que indiquin llocs de fora de Catalunya el topònim ha de figurar en català si té una forma tradicional en la aquesta llengua. David Casellas, de l'ADAC, ha explicat que «la llei catalana i l'espanyola no són contradictòries, es podrien complir totes dues posant la forma catalana i la francesa del topònim en la retolació, i no hi hauria cap problema». De fet, l'ADAC ha denunciat el cas al Síndic de Greuges, que el va adreçar al Departament de la Vicepresidència, del qual depèn la secretaria de Política Lingüística. L'última resposta d'aquest departament data de finals de novembre passat, i s'hi assegura que es fan gestions amb el Ministeri de Foment perquè canviï aquesta senyalització a les carreteres catalanes, i que també en parlen amb la Casa de la Generalitat a Perpinyà, per cooperar amb l'Ajuntament.
Rètols monolingües
D'altra banda, un altre dels casos que denuncia l'ADAC és el dels rètols que a l'A-2 defineixen la carretera com a Autovía del Nordeste. La llei catalana diu que la denominació de les vies interurbanes ha de ser en català, mentre que la legislació estatal indica que ha de ser en espanyol i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma. Aquest cas, doncs, és més clar a favor de les reclamacions de l'ADAC, i la Subdelegació ja va dir el 2008 que la voluntat era canviar-los per posar-n'hi de nous amb la inscripció «Autovia A-2», tan bon punt hi hagués disponible la partida de conservació de carreteres. A hores d'ara, però, la mateixa Subdelegació ha reconegut que no hi ha novetats en aquest tema. «Continuarem insistint-hi», ha dit Casellas, que ha instat a la pressió popular «perquè els mitjans legals ja els tenim esgotats».
Més casos a Catalunya
No només a les carreteres gironines es dóna el cas de topònims que no són escrits en català. En grans vies com ara l'A-2 a la demarcació de Barcelona és habitual trobar escrit «Valencia» en comptes de «València», o «Castellón» en comptes de «Castelló» a l'AP-7 a Tarragona. A la Terra Alta, a l'N-420, el més normal és dirigir-se cap a «Calaceite», i no cap a «Calaceit». De fet, les carreteres en direcció a la Franja són un dels principals punts de retolació de pobles només en castellà, tot i l'existència del nom oficial en català. Tamarite substitueix en molts punts de l'N-230 el topònim Tamarit de Llitera, i el mateix passa amb el Torricó i Benavarri, que queden escrits com a «Altorricón» i «Benabarre» en molts dels rètols indicatius. Les connexions entre l'Alta Ribagorça i la Ribagorça aragonesa a través de l'N-230 i l'N-260 també contenen un seguit d'exemples d'aquests, i només es pot llegir en els rètols «Castejón de Sos», «Benasque» i «Puente de Montañana» en comptes dels topònims Castilló de Sos, Benasc i el Pont de Muntanyana.
Aeroport i Renfe
Un altre dels casos de manca de respecte pel català que ha documentat la Plataforma per la Llengua és el dels aeroports i Renfe. En el cas de l'aeroport de Girona, els monitors amb la informació sobre la previsió d'enlairament i aterratge de vols són majoritàriament en castellà, amb el nom de les ciutats o bé en castellà o bé en la llengua original. A més, els conceptes –com ara l'hora, la destinació o el número de vol– són escrits en anglès i espanyol. Pel que fa a Renfe, tant en la megafonia com en els plafons informatius i els fullets horaris que imprimeix la companyia sempre s'indica Cerbère en comptes de Cervera en la línia de Barcelona a Portbou; i La Tour de Carol en lloc de la Tor de Querol en la línia de Puigcerdà. Des de Renfe han justificat aquesta francesització perquè aquest és el nom oficial francès dels pobles i les estacions, i que per megafonia sempre es fa servir el mateix nom que té l'estació. En tot cas, han dit que si hi ha queixes per aquest motiu hi ha bona disponibilitat per canviar l'idioma dels topònims, com ja s'ha fet en altres casos.