El Parc Natural dels Aiguamolls

Recentment estem assistint a una ofensiva mediàtica del Sr. Joan Ball-llosera, president de la Plataforma Defensem Catalunya, en relació a la poca conveniència de crear parcs naturals, reserves marines i altres mesures que ha aprovat el govern per a la protecció del medi natural català. Malgrat que no deixa de sobtar-me l'autodenominació d'aquesta plataforma (fins ara creia que defensar, estimar, protegir, eren força sinònims...) i malgrat la meva postura –crec que sempre moderada i allunyada de l'ecologisme integrista i visceral–, simplement m'agradaria contestar a la seva darrera missiva, on qüestionava els beneficis per al país de l'aprovació (ara fa 25 anys i ja per part de l'anterior govern) del Parc Natural dels Aiguamolls. Ell qualifica de «fracàs» els 25 anys d'història del parc. Fins i tot en el supòsit que la protecció dels paisatges, espècies i hàbitats fos obviable, simplement anant-hi sovint ens adonarem de la ingent tasca i contribució d'aquesta protecció a l'educació de grans i joves, a la preservació dels valors territorials i identitaris, a la sensibilització d'escolars, locals i forans, i sobretot, a la innegable aportació a l'economia local a través del turisme sostenible al qual tant apel·lem en fòrums i àmbits diversos. Si volem seguir avançant com a país, emmirallant-nos en experiències modèliques d'altres estats, hem de ser capaços de conviure, harmònicament, entre els legítims interessos de la pagesia (imprescindible per a la protecció del mosaic agroforestal i espais agraris), del turisme i de la salvaguarda del paisatge. I això és justament el que s'està fent, dia a dia, pas a pas, des del mateix parc (tant l'actual com els antics directors) i com estic segur que es farà en els necessaris projectes de gestió i preservació de les illes Formigues i dels aiguamolls baix-empordanesos.