“Ens hem avançat a una necessitat: la d'escoltar”

Seria absurd negar que el programa que vam fer amb Hugh i Tepper ha potenciat Singulars. Ara, també seria injust pensar que el Singulars és producte d'una sola edició. Nosaltres fa tres anys que dèiem exactament el mateix. Edward Hugh va venir l'octubre del 2009 per dir-nos que ens hauríem d'abaixar el sou un 20% i que si no es feia una devaluació interna al més aviat possible, Espanya no podria pagar el que es deu. Això s'ha anat repetint al llarg de tres anys. Ara bé, què és el que ha passat? La ciutadania s'ha adonat que coses molt greus han passat, estan passant i passaran. I ha vist que tot el que s'ha anat dient en el programa s'està produint en aquests moments i és el que fa que ens facin més confiança. Singulars, en el 98% de les edicions, està per sobre de la mitjana del 33.

I s'entén! El 2010, els meus amics, en sopars i festes, em prohibien parlar-ne. Em posaven una condició: hi ha sopar, però no volem parlar de crisi ni del que vindrà. I és que és lògic, perquè ningú es pensava que assistiríem a una laminació ferotge de l'estat del benestar. Singulars el que ha fet és avançar-se a una necessitat, que és la d'escoltar,la necessitat que et diguin la veritat. Perquè et facis una idea, amb l'entrevista al filòsof Emilio Lledó hi va haver 100.000 espectadors que ho van deixar tot per escoltar-lo. Això diu molt del nostre país.

Cal buscar altres referents. Hi ha desafecció; la gent fuig del polític. Tots busquem altres persones que ens expliquin què està passant, que expliquin el que li vaig preguntar a l'Emilio Lledó: ‘Com hem de viure?' Les respostes que busquen a les seves preguntes, els interlocutors estàndards no els les donen. I a Singulars això ho detectem. Estem tots buscant respostes.

Quan hi ha economistes que no són de cap nòmina, ara se'ls critica i se'ls diu terroristes, catastrofistes i alarmistes. M'agradaria que els que fan ara aquesta crida a la responsabilitat dels mitjans l'haguessin fet quan aquí es presentaven balanços bancaris que eren legalment falsos. Però nosaltres continuarem fent el nostre camí: portar persones de vàlua que circulen pels laterals de les autopistes i que ens puguin oferir un discurs solvent i contrastat. I això ho continuarem fent en economia, ciència, alimentació, creixement personal... És la columna vertebral de Singulars.

Estem molt còmodes al 33. Podem fer tota la feina que hem fet fins ara. Ens han garantit que la podrem continuar fent i en tot cas seria una pregunta a fer a la direcció de TV3.

Un dels meus referents, Kapuscinski, deia que el periodisme és intencional o no és. I en aquests moments el periodisme ha de ser intencional, i no vull dir sectari. I intencional no vol dir que no sigui plural. A Singulars hem tingut persones que han defensat el neoliberalisme i d'altres que l'han criticat a mort. Quan fem un Singulars, allò és periodisme intencional perquè òbviament portem Lledó i no Ana Obregón. Si el periodisme, que passa ara per ERO i sous miserables no és intencional, la societat no ens necessitarà.