L'olimp dels Pirineus

Els romans van aportar als Pirineus la seva cultura, la seva llengua llatina i els seus déus, que convivien sovint amb les tradicions locals. L'exposició L'altre Olimp, que ahir va inaugurar l'Arqueològic de Tarragona (MNAT), mostra com eren les valls pirinenques a l'antiguitat des del punt de vista social, econòmic i, sobretot, religiós. I ho fa mitjançant l'exposició d'una rica col·lecció d'ares votives, molt nombroses als Pirineus centrals per la proximitat de les pedreres de marbre.

Aquests altars tallats en marbre contenen sovint una descripció que menciona el nom d'una divinitat i el de la persona que ha efectuat l'ofrena: «Les ares votives permeten descobrir déus i deesses venerats en aquesta regió durant l'època romana, i ens condueixen a l'encontre d'una població pirenaica multicultural. Les inscripcions ens donen informació sobre una part de la població», explicava ahir Pilar Sada, conservadora del MNAT.

L'exposició parteix del muntatge Marbres, hommes et dieux, produït pel Musée Saint-Raymon de Tolosa de Llenguadoc, però a Tarragona ha canviat el títol i s'ha ampliat amb peces de la banda sud dels Pirineus, principalment provinents de museus de la Val d'Aran, de Navarra, Osca i del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, a més de col·leccions privades i també d'algunes peces de Tàrraco. Per exemple, s'hi poden veure unes esteles funeràries procedents de la Val d'Aran, una lauda sepulcral de mosaics, provinent de Coscojuela de Fantova (Osca), i unes exquisides fulles votives de plata, de procedència pirinenca però que es van descobrir entre 1961 i 1973 en una ciutat alemanya. També s'exposa una inscripció procedent del fòrum romà d'Empúries.

La mostra s'articula a través de set àmbits temàtics: des del que explica la romanització dels Pirineus, fins al que tanca el recorregut i que inclou la projecció d'un audiovisual que relata el procés de fabricació d'un altar votiu realitzat pel picapedrer i marbrista Georges Jolliot, i que es pot veure a la mateixa exposició.

Els organitzadors han volgut dotar la mostra d'un caràcter didàctic i, com a exponent, s'hi explica com s'ha de llegir una inscripció: «Volem apropar-nos al llenguatge de les pedres i saber com les hem de llegir», segons Pilar Sada.

Els responsables del museu de Tolosa de Llenguadoc van destacar que la romanització «no va ser un fet imposat per la política, sinó un fet natural» i que l'obertura al món romà estava també impregnada de tradicions locals. En l'aspecte religiós, per exemple, els déus honorats als Pirineus abans del domini romà es van continuar venerant durant molt temps després de la integració de la regió a l'imperi. El contacte entre les divinitats pirinenques i el panteó romà va comportar algunes barreges i, en aquest cas, algunes divinitats locals es dissimulaven sota un nom llatí.

L'altre Olimp, que es podrà visitar al MNAT fins al 16 de maig, vol ressaltar la importància dels Pirineus «no com una barrera, sinó com un element geogràfic que connecta les comunitats que s'hi han anat assentant a banda i banda», segons Francesc Tarrats, director de l'Arqueològic de Tarragona.