Urbanisme aprova els POUM de Roses i Blanes, amb creixements de 7.000 i 5.000 habitatges respectivament
Tots dos municipis volen augmentar els seus serveis turístics amb el nou pla
En el cas de Blanes, les previsions de creixement no són excessives si es té en compte l'augment del nombre d'habitants que ha experimentat la ciutat en els últims deu anys, quan ha crescut un 25% i ha arribat fins als 40.000 habitants actuals. Segons el nou POUM, l'objectiu és reduir els sostres edificables en llocs on es considera que estaven mal posats per l'emplaçament que tenien, com ara en alguns dels turons de la ciutat. Segons el director general d'Urbanisme, Pere Solà, es recuperaran bona part d'aquests turons a través de convenis urbanístics amb els propietaris, que permetran convertir-los en sòls de propietat municipal: «Això permetrà millorar les qualitats ambientals i paisatgístiques de la ciutat», ha dit. Pel que fa al creixement residencial, es concentra en bona part a l'entorn de la carretera de Lloret, on dels 5.000 pisos previstos, uns 2.000 ja s'estan construint. Els sectors que s'urbanitzin al nord de la carretera permetran, a més, unir les urbanitzacions que ja hi ha, amb una previsió de nous serveis viaris i equipaments propis amb què es pretén unir aquests barris a la ciutat.
El POUM té també l'objectiu de canviar la ciutat de la seva tradicional orientació industrial cap a una orientació turística, amb una zona específica per a usos hotelers, amb l'Illa de Blanes amb hotel i palau de congressos, la ciutat esportiva i mantenint els càmpings. Pel que fa al sector industrial de la Nylstar i el seu entorn, es mantindran amb usos industrials i comercials. L'aprovació definitiva del POUM anirà lligada a algunes correccions menors, com ara recollir el pla de patrimoni local i no permetre el canvi d'usos d'hoteler a residencial si no hi ha plans de millora urbana.
Roses, també
Pel que fa al POUM de Roses, el creixement de la ciutat en els últims anys també ha estat espectacular, i ha passat dels 12.000 habitants el 1998 als més de 20.000 actuals. Solà va destacar que el nou POUM manté els creixements previstos en el pla anterior, d'uns 6.800 habitatges, dels quals 3.000 seran de protecció oficial. Uns 5.000 estaran en nous sòls urbanitzables, i la resta, en millores de polígons ja existents. Solà va explicar que el POUM resol temes històrics d'urbanitzacions, com ara la d'Els Grecs, on l'edificabilitat prevista abans es trasllada per mantenir-hi una zona verda. El sector entre Mas Fumat i Mas Boscà era urbanitzable, i amb el nou pla això se suprimeix i l'edificabilitat també es traslladarà a una nova gran zona de creixement, que estarà entre la carretera de Cadaqués i la de Vilajuïga, i en els entorns més immediats. Totes les zones verdes també es concentraran, al voltant de la Ciutadella, on també es permetran serveis turístics. Pel que fa a les consideracions que Urbanisme ha posat en el pla, a la zona de la Muntanyeta centre farà que les noves construccions es facin només a la cota baixa de la muntanya, pels pendents i els valors paisatgístics i ambientals de l'espai.
ALTRES ACORDS
L'Iaeden, en contra
L'entitat naturalista Iaeden es va mostrar contrària a les propostes del POUM de Roses, ja que considera que preveu «un creixement desmesurat i allunyat de les necessitats». L'associació afirma que en les perspectives de creixement urbanístic es preveuen molts més habitatges dels que inclou el pla director de l'Empordà, i que alguns dels sectors se situen en sòl inundable i estan inclosos en una zona d'aqüífers protegits i de protecció geològica. Solà va assegurar ahir que tant Medi Ambient com l'ACA han informat favorablement del pla, i que per tant no hi ha d'haver problemes en aquest sentit. La Iaeden també critica que es classifiqui com a sòl urbà el sector del Port Canadell, ja que, segons el seu parer, el sector està al límit del Parc dels Aiguamolls, s'hi preveuen 262 amarradors i es vol convertir en un altre Fluviamarina.
Colònies del Ter i Freser
El director general d'Urbanisme també va fer referència a l'aprovació inicial que el departament va fer recentment del pla director de les colònies del Ter i del Freser. El pla ha servit per catalogar les fàbriques i colònies que es van construir entre final del s. XIX i principi del s. XX seguint el curs del Freser i del Ter al Ripollès i Osona. S'hi defineix l'estat en què es troben, i també les possibilitats que ofereixen per al futur. «Moltes ja no tenen activitat i estan en sòl no urbanitzable, i el pla director el que pretén és recuperar aquest patrimoni per reutilitzar-lo, ja sigui amb usos d'activitat econòmica, serveis o habitatges, o bé protegir-los com a béns culturals locals.» El pla ara s'ha enviat als ajuntaments perquè hi facin les al·legacions que considerin oportunes. En alguns casos, sobretot a Osona, ja s'hi han presentat diverses idees.