Les nostres esclaves

La setmana passada la policia arrestava vuit individus que havien explotat sexualment cent cinquanta dones en locals de l'Alt Empordà. Les dones estaven retingudes contra la seva voluntat i rebien maltractes. Eren esclaves. És impressionant la indiferència amb què rebem notícies com aquesta, que parlen d'una qüestió tan greu com l'existència d'esclavitud a casa nostra. No causa cap sorpresa i és només una notícia desagradable que llegim i oblidem de pressa. No ens sorprèn perquè tots sospitem que, poc o molt, això passa. De fet ho tolerem. Quantes dones esclaves hi ha avui en aquests establiments perfectament coneguts per la policia i les autoritats? No s'entén que no es puguin practicar més inspeccions i escorcolls que permetin verificar el compliment de la legalitat. Tantes normes com tenim sobre aspectes fiscals, empadronaments, sanitat... però sembla que no són per a aquests establiments, com si estiguessin en els llimbs o en un paradís legal, al marge del rigor que s'exigeix per a qualsevol activitat. No cal modificar lleis, ni fer-ne de noves. Només exigir que es compleixin les actuals evitaria situacions com la descoberta la setmana passada. De tota manera, per si algun grup polític s'anima a plantejar a fons la qüestió, és interessant l'experiència sueca en aquesta matèria. Des de 1999 regeix allà una llei promoguda pel moviment feminista que ha aconseguit reduir en un 80% aquest negoci que tant atempta contra la dignitat de la persona.

L'Estat espanyol va signar la Convenció de Ginebra sobre l'esclavitud (1926), que equipara el treball forçós a l'esclavitud, i té una Constitució que parla de la dignitat de la persona (art. 10), afirma que «ningú no pot ser sotmès a tractes inhumans i degradants» (art. 15) i que «tothom té dret a la llibertat i a la seguretat» (art. 17). No obstant això, a casa nostra es practica i tolerem l'esclavitud.