Empordanesos massa escèptics

Avui la societat civil empordanesa no es preocupa pel futur de la comarca, «és una societat sense ambició, que es mira la transformació del territori amb indiferència i escepticisme, sense definir-se». D'aquesta manera contundent retrata Joan Armangué la societat empordanesa actual. Segons l'exalcalde de Figueres i exmilitant socialista, els empordanesos han perdut pistonada i no reaccionen davant dels reptes de futur com ho haurien fet els seus avantpassats. Armangué va fer ahir aquestes afirmacions a la Casa de Cultura de Girona, en l'acte de presentació del seu darrer llibre, Ernest Lluch i l'economia de l'Empordà, la primera compareixença pública que feia l'exalcalde figuerenc des que es va fer públic que havia abandonat la seva militància en el PSC. Possiblement per aquest motiu a la presentació d'ahir hi van assistir més membres de la Fundació Ernest Lluch que no pas militants socialistes.

Lluís Maria de Puig, senador i vicepresident primer d'aquesta fundació, i Josep López de Lerma, advocat i polític en excedència, van parlar de la figura d'Ernest Lluch i van debatre la visió i l'anàlisi que Joan Armangué fa de l'economia de l'Empordà. De Puig va haver de defensar l'obra dels governs socialistes d'aquí i d'allà quan des del públic un home de Castelló d'Empúries va constatar que l'Empordà no pot anar bé de cap manera: «Fa cinquanta anys venia amb Vespa a Girona per la mateixa malmesa N-II que avui, i que encara travessa Bàscara.» Una afirmació que reblava el clau en el discurs que acabava de fer Armangué criticant les polítiques inversores radials i centralistes que han afavorit els actuals desequilibris territorials que continuen patint Figueres, Olot, l'Empordà i la Garrotxa, i que cap govern de cap color no ha corregit.

En un debat sobre l'Empordà havia de sortir necessàriament l'efecte del vent sobre la comarca i l'impacte del parc eòlic que proposa el govern de la Generalitat. D'una banda, Armangué deixava anar que és incomprensible que el govern català hagi decidit un mapa eòlic «molt agressiu amb el Parc Natural de l'Albera», quan hi havia una proposta de consens d'alcaldes i consells comarcals –que «ni tan sols han estat escoltats»– i en què s'apostava per aprofitar el corredor per on avui ja passen les infraestructures de l'autopista, l'N-II i el TAV per tal de posar-hi els aerogeneradors.

La deriva del debat cap a l'àmbit energètic va donar peu a l'advocat i polític Josep López de Lerma per fer una defensa aferrissada de les centrals nuclears, criticant tots aquells que s'oposen a la creació d'infraestructures energètiques. I va sentenciar: «Som una societat de bolquers, no entenem que aquest és un país deficitari en energia i que l'hem de comprar a França.» Així, López Lerma va elogiar la política energètica de Sarkozy, perquè, segons ell, ha apostat de manera decidida per l'energia nuclear.

Armangué, De Puig i López de Lerma van coincidir en la idea que cal recuperar i aprofitar les potencialitats de l'Empordà i la seva situació privilegiada. Que molt possiblement el seu futur haurà de passar per mirar més cap a nord i menys cap al sud. La relació amb Perpinyà i Montpeller ha de marcar el futur creixement econòmic de l'Empordà. Però és clar que no es podrà avançar si els empordanesos continuen mirant enrere amb l'autocomplaença del que havia estat la comarca, i amb allò que els ha donat beneficis immediats aquests darrers anys, mentre continuen mirant amb escepticisme el futur.