Assumpció Nicolazzi Rovira

Dimecres ens deixava l’Assumpció Nicolazzi, un referent del món de l’hostaleria a la nostra ciutat, amb 150 anys d’història del reconegut hotel Peninsular del carrer Nou de Girona, abans conegut com a calle Progreso. L’Assumpció era una descendent d’aquesta llarga nissaga familiar.

Evidentment, són moltes les persones que poden parlar de la història d’aquest establiment millor que jo, però precisament perquè pertany al món de l’hostaleria, el mateix a què ens vàrem dedicar nosaltres, vull dedicar-li aquestes ratlles, i perquè aquest establiment forma part dels meus records d’infantesa i joventut.

La nostra mare vivia a la llavors calle Progreso, 7 o sigui després de l’hotel i concretament a l’escala de la pesca salada de Can Ventura a sota teulat. Quan va néixer en Raimon (al cel sia) els pares no tenien pis i dormien a la rebotiga. El Dr. Muñoz va dir que no reunia condicions, ja que no hi havia ni ventilació i en Raimon va néixer a casa l’àvia, al carrer Nou.

Són molts els viatjants que vaig conèixer que dormien allà i que venien a casa. Ara tot es fa per internet, però el món dels viatjants era un món màgic, fins i tot havíem arribat a demanar taxis per a gent que anava a l’hotel Peninsular amb aquelles grans maletes.

Llavors es va obrir el reconegut Savoy, que no pertanyia al Peninsular, tot i que més tard sí, i es va obrir una porta i es comunicaren. El Savoy va marcar una època a unes generacions de gironins un xic més grans que jo, que és part de la història gironina. Jo anava a casa de l’àvia i quedava embadalida d’aquell luxe: miralls, butaques de pell i punt de reunió de gironins i gent que hi anava a fer el vermut, la gent més benestant de Girona, abrics de pell, barrets, tot un punt d’admiració. Precisament davant de la granja, estava a pensió un noi que va ser un cambrer famós del Savoy, en Just. En plegar es va instal·lar a Llançà.

Mirar el Savoy i veure entrar i sortir la seva gent era un espectacle, però cap a l’any 1972 va tancar les seves portes, fet que va entristir els gironins.

L’Assumpció, filla de Ramon Nicolazzi i Consol Rovira, deia que la seva mare es va responsabilitzar del funcionament de la casa deixant-hi hores i hores de treball. I hi afegia que simbolitzava el paper de les dones al món de l’hostaleria. una feina no sempre valorada ni reconeguda.

Fa pocs anys Girona va despertar amb la notícia que el Savoy tornava i pensant en el nostre tancament em va omplir d’alegria. Tot i que no la coneixia personalment, li vaig dedicar un article al diari, a ella, i, evidentment, al seu nebot, que és qui porta els negocis amb molta estima. La senyora Assumpció em va trucar per telèfon per donar-me les gràcies i invitar-me si el volia anar a veure i visitar, fet que vaig agrair però que no va poder ser.

Avui se celebrarà la cerimònia, a les 4 de la tarda, a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal per dir adeu a l’Assumpció. Ben segur s’hi aplegaran un munt de gent de l’hostaleria i potser algun exclient una mica gran que recordarà aquells anys tan feliços.