«COM Ràdio és la crossa de les emissores municipals»

–«En aquests moments tenim 136 ajuntaments que formen part del Consorci de Comunicació Local i en tenim arreu de Catalunya. Per tant, el repte de penetració el tenim. El nostre repte és fer coses que ningú no pot fer: que aquestes microindústries audiovisuals del territori tinguin productes d'excel·lència perquè puguin arribar a tot el territori. Per què? Perquè d'aquesta manera podrem explicar la realitat nacional no des de la central fins a la perifèria, sinó des d'un punt fins a tot el fet nacional. En comptes de centralisme, una visió policèntrica. Catalunya té diferents centres i a vegades només s'ha explicat des d'un centre i s'ha fet un imaginari que tot pivota a través d'una àrea metropolitana. Hem de saber explicar la realitat de baix cap a dalt. Com? El programa no el fem des de Barcelona, sinó des de Mataró. Si és de qualitat tant és que el faci jo des de Travessera de les Corts com des de Girona, Lleida o Mataró.»

–«Precisament per això. Si ara no corregim el mercat ens pot passar com a Ràdio Terrassa, que l'han tancat. I en un país tan fràgil com el nostre, si no hi ha algun element que corregeixi el mercat, hi sortirem perdent; recorda que la Cadena 13 la van vendre a la COPE, i Ona Catalana, a Prisa. I l'element per corregir el mercat és la inversió pública. Si volem un servei de comunicació local, hem d'invertir-hi.»

–«No creiem que hem de tenir un finançament únic. Però a les emissores municipals, la publicitat moltes vegades actua com un altaveu de les associacions d'empresaris i comerciants de la zona; no és una qüestió de grans marques, hi ha molts matisos. El que està clar és que les públiques no hem de fer una competència directa a les privades. I la nostra singularitat són els continguts públics. Si posem música 24 hores, com moltes municipals, fem mal fet, perquè estem fent competència directa a les privades i per fer el mateix producte no cal invertir diners de tots.»

–«Els diria que ho tenen mal entès. El que fem és mancomunar esforços, fent un consorci entre diferents ajuntaments. I posaré un exemple: a Arenys de Munt hi ha un incendi a les quatre de la matinada i en aquell moment a la ràdio local estan posant música o repetint programes. L'oient ha d'anar a una emissora generalista per saber què passa en la proximitat, amb la qual cosa estic mentint a la població, perquè li dic que vagi a la ràdio local quan vulgui saber de proximitat. La ràdio local ha de tenir un servei obert, que el paguem entre totes 136 ràdios, i per això aquesta connexió amb una programació comuna perquè la COM pugui donar servei. Nosaltres hem de ser les crosses de l'emissora municipal.»

–«L'EGM té un format per buscar grans audiències. Una vegada va sortir que a Sant Joan de les Abadesses teníem sis mil oients quan la població en té tres mil. No hem de competir amb l'audiència. Som com un museu d'art contemporani: hem d'anar al territori i fer aflorar nous artistes i aquests han de ser els nostres ítems de qualitat; no si tenim més o menys visitants. Perquè per tenir visitants ja hi ha un museu al qual hi va tothom, ja tenim una emissora nacional. Nosaltres el que hem de fer és innovació, noves fórmules, i és el que se'ns encomana. Amb tot i segons el Baròmetre, sí que la suma de les emissores del consorci de comunicació local sumem 514.000 oients. S'ha volgut menystenir la comunicació local, des dels inicis hem tingut franctiradors que no volien aquest projecte. S'ha dit que les emissores municipals no compten. Sí que compten. Actualment ocupen la quarta posició en nombre d'oients.»