Tot esperant les beques
L'Estat assegura que «no hi ha negociació» sobre el traspàs de les beques universitàries a la Generalitat, una competència recollida en l'Estatut
La negociació per traspassar les beques universitàries de l'Estat a la Generalitat, tal com recull l'Estatut, està més que aturada. Fonts del Ministeri d'Educació asseguren fins i tot que, de fet, «no hi ha negociació», sinó només «un acord per estudiar la situació». L'executiu del PSOE considera que un dels problemes que fan encallar la transferència és que hi ha «molts interlocutors». Els governs català i espanyol es mostren d'acord en la necessitat de fer efectiu el traspàs, i confien a arribar a una entesa, però continua sent un «tema obert», tal com asseguren fonts del Departament de Comissionat i Recerca de la Generalitat. El govern confia que s'enllestirà el procés en cosa de dos mesos, «potser tres». Els terminis varien segons les fonts consultades. El secretari de Relacions Institucionals de la Generalitat, Josep Vendrell, pensa que el traspàs «s'acomplirà aquest any», però reconeix que, malgrat que «s'han acostat posicions» amb l'Estat, «no és a tocar».
El procés ha estat un continu perllongament de dates fixades que mai s'han acabat complint. L'antiga comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, va preveure que «en els primers mesos de l'any 2009» el traspàs quedaria resolt, més o menys quan la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, va prometre que es tancaria «en poc temps». D'ençà de la remodelació del govern espanyol –quan Garmendia va assumir el 2008 la gestió d'Universitats–, la Generalitat i l'executiu de Rodríguez Zapatero s'han reunit en diverses ocasions per enllestir l'assumpte. El desembre de l'any passat, el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, es va comprometre a impulsar la ponència.
Mentrestant, la situació actual crea un notable desajust: els universitaris catalans, que representen un 17% de l'alumnat de l'Estat, reben només un 8% de les beques que ofereix el ministeri, segons dades del 2009. Això s'explica perquè el govern espanyol no té en compte la renda per capita dels diversos territoris, la qual cosa perjudica seriosament Catalunya. L'últim moviment entre les dues parts ha estat el 10 de març, quan tots dos governs van acordar apujar la concessió de beques universitàries als estudiants catalans. Anteriorment, el Congrés havia impulsat la segona setmana de febrer una proposta per reforçar la política de beques i revisar el sistema d'ajudes amb els territoris, i es va acordar constituir l'Observatori de Beques, Ajudes i Rendiment Acadèmic, que, segons va dir Gabilondo, «permetrà fer una anàlisi integral del model de beques».
Pel govern de la Generalitat, fins ara l'Estat no ha tingut «una actitud gaire receptiva ni proactiva». El conseller d'Universitats, Josep Huguet, subratlla que l'executiu espanyol «no fa els deures». «Estem allà on estàvem, hem topat amb un mur», sosté. Per la seva banda, Vendrell considera que, en canvi, «la Generalitat ha fet el que havia de fer».
Tripartit «passiu»
Des de CiU s'ha criticat l'actitud que ha mantingut el tripartit en aquest afer, i la considera excessivament passiva. El diputat Albert Batalla, portaveu de polítiques de joventut de la federació al Parlament, considera que «els avenços han estat molt pobres», i hi afegeix: «Des de CiU estem maldant perquè el govern faci els deures de reivindicar davant de Madrid aquesta competència i aquests recursos.» La federació va aconseguir el maig passat que el ple de la cambra aprovés una moció perquè el govern negociés amb l'Estat aquesta transferència, per fer-la efectiva abans de l'estiu del 2009. Tots els actors polítics asseguren que el traspàs de les beques arribarà, però de moment continuen sense fer acte de presència.
Sentència incomplerta
El tema del traspàs ve de lluny. L'any 2001 el Tribunal Constitucional (TC) va dictar sentència sobre dues demandes interposades per la Generalitat el 1994 i el 1997 contra el Ministeri d'Educació i Cultura, en què s'afirmava que la normativa no pot deixar d'atendre les «peculiaritats territorials». El TC establia que les reclamacions catalanes s'ajustaven a la Constitució, ja que l'Estat ha de donar marge als territoris que l'integren per desenvolupar aquesta matèria. Però van caldre cinc anys i un estatut perquè l'Estat es comprometés a posar en pràctica la resolució judicial.
Euskadi ja les gestiona
La pretensió de Catalunya no crearia un marc excepcional dins l'Estat. El maig del 1985 el govern espanyol va traspassar la gestió de les beques al País Basc. Aquest fet va ser un dels arguments emprats per la Generalitat el 1994, ja que al·legava que si el govern basc té aquest dret «no podrà dir-se que aquesta igualtat pugui trencar-se perquè la Generalitat de Catalunya [...] pugui exercir potestats similars». N'hi ha més casos. L'Estatut d'Andalusia estableix en l'article 54 que li correspon al territori «la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajudes a la formació universitària».
