El Sevilla és sinònim de reacció per a l'Espanyol
L'Espanyol s' imposa al Sevilla sempre que hi juga amb urgències. L'any passat ho va evitar Turienzo Álvarez
Analitzant els precedents entre l'Espanyol i el Sevilla hi ha una dada reveladora. Els periquitos, sempre que es troben en situació límit i reben els andalusos, s'imposen. Ho van fer la temporada 2003/04. El 23 de novembre del 2003, el dia del debut de Luis Fernández a la banqueta de Montjuïc, un gol agònic i de cap de Domoroud al minut 90 donava la primera victòria de la temporada als blanc-i-blaus. Era en la jornada 12 i el resultat enfront el Sevilla els deixava a tres punts de la permanència en un curs que es va acabar salvant en la darrera jornada contra el Múrcia.
La temporada 2005/06, que l'Espanyol acabaria salvant-se també en el darrer partit gràcies al taquicàrdic gol de Coro enfront la Real Sociedad, els periquitos dirigits per Lotina també va guanyar el duel contra els sevillistes a Montjuïc. Ho va fer golejant 5-0 el conjunt que llavors dirigia Juande Ramos, amb el primer i únic trio de gols que fins llavors ha aconseguit Luis García i amb dos gols més de Frédson i Zabaleta.
L'excepció que confirma la regla es va produir l'any passat. L'Espanyol, llavors cuer, va rebre el Sevilla en la jornada 23 i va perdre 0-2 malgrat que va fer un dels millors partits del curs. Una derrota en què l'àrbitre Turienzo Álvarez hi va tenir molt a veure concedint un gol il·legal a Kanouté, expulsant Lola i obviant un penal d'Squillaci.