La Constitució de Catalunya, primera llei que Reagrupament portarà al Parlament

El gener del 2008 es va presentar una iniciativa legislativa popular, que va ser rebutjada per la mesa del Parlament, en què es portava a aprovació un text molt semblant al que avui presenta Reagrupament. La importància ara radica en el fet que sigui una formació política la que vulgui introduir aquest text jurídic en el debat polític.

La Constitució de Catalunya, a la qual ha tingut accés El Punt, és la base del programa electoral amb què el partit es presentarà a les eleccions de la tardor, amb l'objectiu final que si obté diputats a la cambra el text sigui la primera norma que es porti a aprovació, com a pas previ cap a la independència de Catalunya. Els juristes que han intervingut en la redacció del projecte assenyalen que no és un text definitiu, ja que la redacció final hauria de ser discutida per la resta de formacions polítiques. Amb tot, consideren que el repte d'aquesta proposta és introduir un element nou en el discurs polític i que el seu debat sigui un element normalitzador en el si del Parlament, ja que la cambra ha votat a favor del dret d'autodeterminació del poble català en diverses ocasions. En la redacció d'aquesta Constitució de Catalunya, els juristes que hi han intervingut s'han basat en el model anglosaxó, en contraposició al model europeu, que regula i legisla més el text constitucional i en el qual es basa la Constitució espanyola. «El model americà s'adapta més a la realitat», explica Antoni Abad, un dels juristes que han participat en la redacció de la Constitució de Catalunya.

El text es divideix en un preàmbul, cinc títols, vint-i-sis articles i quatre disposicions transitòries. Amb el mateix estil que la Constitució dels Estats Units, el text que presenta Reagrupament s'encapçala amb les paraules «Nosaltres, el poble de Catalunya», i continua: «volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució».

Després del preàmbul, en què es recorden els textos que han inspirat la redacció de la Constitució de Catalunya, segueixen els cinc capítols, el primer dels quals se centra en els principis generals. Pel que fa a l'estat, es diu que Catalunya és un estat de dret, independent, democràtic i social; la sobirania pertany al poble de Catalunya, que l'exerceix directament o mitjançant els seus representants; el territori es correspon amb els límits geogràfics de Catalunya i la capital és Barcelona, i el català és la llengua pròpia, nacional i oficial del país, amb l'occità o aranès també llengua oficial a la Val d'Aran. Els drets fonamentals, els deures dels ciutadans, l'organització de l'estat i la modificació de la Constitució encapçalen la resta de capítols.

Quant a les disposicions transitòries, totes quatre estan encaminades a derogar la Constitució espanyola del 1978, atorguen al Parlament les atribucions dels poders judicial, legislatiu i executiu fins al dictat de noves lleis, i assenyalen que la Constitució ha de ser ratificada en referèndum després de l'aprovació en el ple.