Després de la vaga

Un 30% dels nostres joves no acaba l'ensenyament obligatori mentre que la mitjana europea és de només el 10%. El principal objectiu que ens ha fixat la UE per al 2020 és reduir el nostre fracàs escolar fins aquest 10%. Hi ha dues possibilitats: una és establir vies diferenciades a partir dels 14 anys, perquè els alumnes en puguin trobar una que s'adapti a les seves capacitats i interessos, i mesures que estimulin els alumnes a estudiar més, com serien unes proves d'accés a l'ESO, als CFGM i al batxillerat. La segona possibilitat és establir mesures de pressió sobre el professorat perquè aprovi més alumnes.

Si s'analitza la LEC i els esborranys dels decrets d'Autonomia de Centre i de l'Agència d'Avaluació, s'observa que ni hi ha vies diferenciades que possibilitin l'èxit escolar, ni controls externs amb valor acadèmic que promoguin l'esforç de l'alumnat. En canvi, sí que hi ha mesures perquè el professorat aprovi més, com són: considerar que el nombre d'aprovats que posa el professor reflecteix realment la seva qualitat professional, que el percentatge d'aprovats que determina el propi centre serveix per avaluar la gestió del director, que aquest pugui triar el professorat que desitgi en el seu centre, també en els centres públics, i que pugui posar sancions al professorat que segons ell no fa bé el seu treball.

Per recuperar el diàleg després de la vaga del 17 de març, és imprescindible que els decrets no es facin considerant que el culpable del fracàs escolar és el professorat i que els grans sindicats incloguin entre les seves reivindicacions les avaluacions externes amb valor acadèmic, com a l'element més objectiu per defensar el professorat enfront de possibles arbitrarietats. Si això no es fa, la situació empitjorarà, perquè en forçar un fals èxit escolar, l'alumnat encara tindrà menys necessitat d'estudiar.