Llum, més llum

Diuen que les darreres paraules que va pronunciar Goethe en el llit de mort van ser: «Llum, més llum!» L'exclamació ha suscitat interpretacions diverses. Algunes d'estrictament materialistes, com la de Josep Pla, que opinava que la petició de Goethe tenia a veure amb l'escassa claror que hi ha als països del nord. Goethe va morir a Weimar el 22 de març de 1832. A Weimar, al març, potser no hi ha gaire llum, certament. D'altres interpretacions, més espiritualistes, consideren que la llum que demanava Goethe era metafòrica. No sembla probable, però, que un tingui gaires ganes de fer metàfores en aquell tràngol, encara que sigui Goethe. És clar que es conserven uns dibuixos que presenten el moribund amb una corona de llorer al cap. Era una fantasia del dibuixant, un homenatge, suposem. Però, si fos real i, fins i tot en aquelles circumstàncies, l'ancià duia al cap una corona de llorer, no seria estrany que també s'expressés amb metàfores. L'enigmàtica frase de Goethe podria haver estat presa com a emblema per aquesta meravella de la ciència que els presidents que ens governen van inaugurar ahir: el sincrotró de Cerdanyola. «Llum, més llum!» La llum també és la base del sincrotró, l'element clau, segons que ens han explicat aquests dies. Però l'emblema del sincrotró no és pas la frase de Goethe, sinó una altra que hi fa pensar: «Fer visible l'invisible.» Són expressions de la mateixa família. Fer visible l'invisible és un propòsit científic, molt impregnat de designi filosòfic. La frase té un aire primigeni, fundacional. Podria ser un fragment presocràtic, un d'aquells esquerdissos de la saviesa antiga que han travessat els segles. O un emblema de la Il·lustració i per aquí ja anem trobant la relació amb la llum de Goethe i amb les llums divuitesques en general. Fer visible l'invisible. Aquesta ambició humana –i més concretament europea– de llum i de coneixement. Arribar més enllà del que ens permeten els sentits. Voler saber, voler entendre. Trobar certeses. Aquesta curiositat ens salva. No ens en sortim en moltes coses, però aquesta tenaç voluntat de saber ens empeny. És el millor que tenim.