A tu, Joan Riu!

Joan... te n’has anat! Entranyable amic! Amb tu, se’n van també molts i molts records des de la nostra joventut, quan ens coneguérem tots quatre, les nostres mullers, Antonyita i Roser, tu i jo. Arribàreu a la mateixa escala on vivíem nosaltres. Tots érem parelles joves! Molt aviat tinguérem fills... i s’omplí de mainada.

La nostra llarga amistat començà gràcies als teus cunyats, Fina i Joan. Gaudírem del mas de Sant Mer, que ells tenien llogat, on celebràvem tantes i tantes festes! Amb el temps, s’hi anaven afegint altres amics i vam arribar a formar una segona família, amb tots els nostres fills.

Quan els teus cunyats canviaren al mas Can Furroll, vam continuar amb les nostres trobades i en sorgí la colla de Can Furroll. Fou aquí on la nostra amistat esdevindria ferma i sincera. Des de llavors, viatjàrem als Estats Units, Anglaterra, Espanya, Suïssa, França, Egipte... també vam fer visites a la ciutat de Barcelona, a museus, exposicions, teatres... Per tot això, les nostres motxilles les tenim farcides de records, molts dels quals hem viscut plegats.

Et recordarem com una persona afable, comprensiva, prudent, activa... T’agradava ajudar i col·laborar en actes i activitats, des de les classes de delineant a Sant Narcís, la teva tasca a la colla sardanista, a l’agrupació aquarel·lista. A mi em semblaves un excel·lent pintor! Participaves en moltes exposicions i també tingueres una bona quantitat de premis. Tu i jo tinguérem una enorme sintonia! Admiràvem la història antiga, gaudíem de la natura, de la música...

Aquests últims anys, a mi, amb les meves dificultats de mobilitat, un àngel de la guarda m’ha ajudat i... aquest has estat tu! No t’has mogut del meu costat quan m’he trobat amb qualsevol entrebanc. No ho oblidaré mai, Joan, mai!

Per tot el que et dic i per tot plegat, en aquests moments tan durs tan sols em resta demanar-te que allà on vagis ens hi esperis. Quan arribi la nostra hora, vindrem i gaudirem, junt amb les nostres esposes, tots quatre, per sempre més.

Adeu, amic meu. Et recordarem i t’enyorarem sempre!