Els exalcaldes que van comprar una finca a Botarell diuen que era per a ús agrícola

A petició de la fiscalia, la Guàrdia Civil ha fet diverses gestions per esbrinar com es va dur a terme la polèmica compra i venda d'aquest terreny que estava just al costat de la planta de compostatge de Botarell, que es va posar en marxa el 1997 i que gestiona Secomsa –una empresa pública creada pel Consell Comarcal del Baix Camp–. En les diligències d'investigació consta que, aquell any, la finca va ser adquirida a parts iguals pel llavors alcalde de Riudecols, Josep Cabré (CiU); pel de Pratdip, el també convergent Josep Fortuny; per un regidor de Riudecols, Pere Vilanova (CiU), i per una veïna d'aquesta població, Maria Isabel Roca. En el mateix informe policial es recull que el terreny, que estava qualificat com a rústic, es va escripturar a un preu de compravenda de 28.848 euros. El 25 de maig del 2005, però, els serveis tècnics del Consell Comarcal del Baix Camp, presidit en aquella època per Robert Ortiga –exalcalde de Riudecols i contra el qual també es dirigeix la querella de la fiscalia per haver propiciat, presumptament, l'operació– van fer una valoració de la finca, que van taxar en 240.648 euros, en previsió que en el nou POUM de Botarell passaria a ser sòl urbà. I, quatre mesos després, els propietaris la van vendre al Consorci de Gestió de Residus Municipals del Baix Camp, representat per Ortiga, que va lliurar a cadascun dels beneficiaris un taló de 58.601 euros.

Tant Fortuny com Cabré van negar ahir que compressin el terreny amb afany especulatiu, i van dir que el volien per a ús agrícola. «Quan vam adquirir la finca entre els quatre ja feia anys que estava en venda i ningú la comprava. Estava semiabandonada i l'únic que vam fer va ser donar-hi un rendiment, ja que hi havia oliveres i veníem les olives a la cooperativa de Riudecols. També vam millorar el sistema de reg que hi havia i un pou, que és el que va fer que Secomsa s'interessés per aquest terreny, on hi havia aigua», van assegurar. Passats uns anys, el negoci no els va anar massa bé perquè «els tractaments eren molt cars» i van decidir posar la propietat en venda: «Vam comprar el terreny com a rústic i el vam vendre amb la mateixa qualificació. No sabíem que passaria a ser sòl urbà, en cas contrari és evident que hi hauríem pogut guanyar cinc vegades més.» Van concloure que en aquella època tant ells com Vilanova estaven apartats de la política i que no van influir perquè es canviés la requalificació com diu la fiscalia, que els acusa tots cinc dels delictes de malversació de fons públics, ús d'informació privilegiada i negociacions prohibides a funcionaris.