Luxe, calma i voluptuositat

Fins i tot aquells que, en la nostra societat, diuen no fer cas de la moda constitueixen, en si, una moda. Sempre revestida d'una pàtina de superficialitat, els fashionistes més bel·ligerants encaixen de meravella en aquesta societat de la imatge ràpida, de la seqüència curta, del low cost i el fast food. La moda, també, com a estendard de la superficialitat. Ja des dels temps de Maria Antonieta, la reina de la Revolució Francesa i una de les primeres expertes en moda, aquest tipus d'aficions eren mal vistes: potser, també, perquè la reina gastava diners de l'Estat en desfilades a Versalles mentre el poble es moria de gana. I així la reina va aconseguir despistar els revolucionaris: van pensar que Maria Antonieta era una bleda austríaca amb el cap ple de pardals (potser sí que en tenia, de pardals al cap, i de manera literal: en aquells pentinats excèntrics que portava, de diversos metres d'altura, incloent-hi peces de fruita, tot hi tenia cabuda). Però quan la revolució va començar es va demostrar qui portava els pantalons a la relació reial: no era, precisament, el pobre i infantil Lluís XVI, sinó Maria Antonieta, la nena capritxosa i malbaratadora amant de la moda i el luxe: ella era qui enviava les cartes a Àustria demanant ajuda, mentre a França feia veure que estava al costat de la revolució.

Des de la cultura de massa, des de la fabricació en sèrie, no cal ser Maria Antonieta per gaudir de la moda: els parisencs, lluny de morir de gana, recorren famèlics les botigues de roba. Els barcelonins també: vivim en la millor botiga del món, diuen. Però com quan al restaurant la carta és massa extensa, a vegades l'excés d'oferta pot ofegar els indecisos, despistar i alentir el procés de tria. Per a aquells –sobretot aquelles– que volen abraçar la màxima oferta possible, aquelles que assumeixen que no són ubiqües però no es conformen amb la moda que veuen dos ulls i dues cames, existeix una figura cada cop més introduïda a Barcelona: el personal shopper: una persona que esdevé els teus ulls i les teves cames a l'hora de comprar: perquè té més temps, sap quines són les tendències i on trobar-les sense que la cartera sagni innecessàriament. Molts d'aquests serveis s'ofereixen ja on-line, una manera, com sabem, de reduir despeses logístiques que després encaririen el producte. D'altres, però, que encara confien en el contacte directe, aprofiten l'opció del personal shopper per oferir, a més, altres serveis. Un bon exemple és el de Maria Molins i el seu projecte –polièdric– anomenat Biombo: personal shopper, botiga de moda i web de tendències. Tot, això sí, low cost. La botiga no està sempre oberta: es fa un show room al mes, on Molins posa a la venda les noves peces que ha anat trobant en els seus viatges. La idea és importar a Barcelona les tendències d'arreu i a preus assequibles. A més del preu, el projecte de Molins comporta l'exclusivitat com a contrapunt a les botigues de roba en sèrie: de la majoria de peces a la venda, Biombo en té només un exemplar i d'una sola talla. La botiga en si, la decoració, la disposició, ajuda a entendre el concepte de moda que proposa Molins: inconformista i proactiu, de viatge i luxe a l'abast: des de les teles liberty de les cadires fins als poms de les portes en forma de rosa. A les parets, fotografies de les últimes tendències, prestatges amb complements que comparteixen l'espai amb llibres de moda. Cal no oblidar l'ensenyament de Maria Antonieta: quan mirem Maria Molins, veiem que darrere del «luxe, calme et volupté» s'amaga un cap privilegiat capaç d'avançar-se al seu temps i crear, ell tot sol, una revolució.