Les ADF del litoral gironí denuncien que els reduiran brigades per a l'estiu tot i l'augment de risc d'incendis
Tindran la meitat de les unitats que el 2009 tot i el combustible acumulat per la nevada
De les 10 unitats de prevenció d'incendis de les ADF que hi havia repartides per espais naturals del litoral gironí, aquest any només en quedaran 5. El cap de Creus i l'Albera passaran de 2 a 1; el Montgrí mantindrà la que tenia; les Gavarres baixaran de 3 a 2; i les Salines i l'Ardenya perdran la brigada pròpia. «Quedarà molt de territori per cobrir. Sap greu perquè cada any havíem anat avançant i cada vegada érem més eficients, ja entenem que estem en una situació de crisi, però precisament aquest any s'hauria de fer un esforç», ha dit Josep Maria Cervera, de les ADF de l'Alt Empordà. Les Agrupacions destaquen que cada estiu s'han detectat i apagat petits incendis gràcies a aquestes brigades que hi ha repartides pel territori, que es desplacen ràpidament als llocs quan es veu una columna de fum i hi fan actuacions urgents si hi arriben abans que els bombers. Enguany, amb boscos trinxats per la nevada, la situació serà perillosa: «vam demanar el doble d'equips perquè a l'estiu tindrem el doble de risc, i caldran tres anys per treure tota la fusta morta que ha quedat als boscos», explica Melcior Soler, president de la Federació d'ADF de les Gavarres. Segons Enric Adroguer, d'ADF de la Selva, «tenim tones de combustible al bosc, els últims anys han estat un èxit col·lectiu en prevenció d'incendis, i ara cal com a mínim no recular».
L'àrea de Medi Ambient i Territori de la Diputació destina cada any el gros del seu pressupost a la prevenció d'incendis, però enguany la crisi n'ha fet reduir les xifres. Ara es negocia amb la Generalitat perquè aquesta assumeixi part de les despeses i ampliar el nombre d'efectius.
Factors de l'apagada
El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya ha emès un comunicat respecte a l'apagada elèctrica a causa de la nevada. Segons el col·legi, les causes van ser les condicions climatològiques, per una banda, i les circumstàncies estructurals de la xarxa elèctrica gironina, per l'altra. En el primer apartat, destaca que les torres que van cedir van haver de suportar una càrrega de gairebé el triple del que marca la normativa, que és «insuficient» per aquests episodis, i aconsellen que es faci un estudi tècnic que determini si cal modificar-la. També afirmen que el 2009 un informe de l'organisme denunciava la fragilitat del sistema de generació i subministrament de la demarcació i, per això, reclamen la MAT i que s'emprenguin projectes com la central de cicle combinat o els parcs eòlics.