El lleig, el dolent i cap de bo

Aquí els volíem veure. Fora caretes i comèdia. El diari El País va publicar ahir a portada aquesta fotografia que val un imperi i davant la qual sobren totes les paraules, incloent-hi les que ara segueixen. A l'esquerra de la imatge, hi apareix el nou ponent de l'Estatut de Catalunya, el magistrat conservador del Tribunal Constitucional Guillermo Jiménez. Al centre, sostenint un havà amb la mà esquerra (fumar amb la dreta fa nena) el progressista Manuel Aragón Reyes. Es nota que és progressista perquè fa cara d'obertura de mires. A la dreta, el conservador –ja són dos, però tant se val– Ramón Rodríguez Arribas. Aquests tres personatges, reunits diumenge al «callejón de la plaza de la Maestranza de Sevilla», com diu el diari que els difon la cara i el posat, decidiran el futur de Catalunya i, de propina, el d'Espanya, per sobre del Parlament, del Congrés, del Senat i de la voluntat dels catalans. Diu Zapatero que s'ha de deixar fer els jutges, que s'ha de respectar la separació de poders, etc. Com volem que siguin imparcials si Catalunya està a punt de ser antitaurina i si aquell dia el torero José Tomás, gran representant de les essències, era enforquillat a Mèxic. Encara pagarem l'hemorràgia de Tomás. Ay que terribles cinco de la tarde.

Es veu que el de l'esquerra està dictant un dictamen molt dur sobre l'Estatut, després que el del progressista no ho fos prou. Els companys de tendido i la plaça sencera li sol·licitaran les orelles, la cua i una vuelta a la pell de brau una i indivisible.