Mor el periodista Jordi Estadella

Nascut a Barcelona el 1948, Estadella va començar el 1970 a Ràdio Joventut, amb espais com Sacapuntas i Las alegres mañanas i el 1973 li va arribar l'èxit amb Mil por mil, en què va crear el personatge Tito B. Diagonal, un niño bien repel·lent català, aprofitat fins i tot per anunciar, en els últims anys de la dictadura, les manifestacions proamnistia.

Al cap de dos anys a la COPE, a Protagonistas, amb Luis del Olmo, va passar de la ràdio a la televisió i el 1985 es va estrenar a TV3 com a presentador en l'espai d'entrevistes Piano Bar, amb guió de Manuel Vázquez Montalbán. Després va substituir Josep M. Bachs al capdavant del concurs Filiprim. La seva primera feina a TVE va ser No te rías que es peor (1990-91) i, després, va copresentar, amb Míriam Díaz Aroca, el popular Un, dos, tres (1991-1993). Amb Chicho Ibáñez Serrador, també va presentar El semáforo (1995-96).

Els seus últims treballs televisius van ser Això no és cap anunci (TV3, 1999) i Audacia (TVE, 2000).

Paral·lelament a la seva faceta periodística, també es va dedicar al doblatge. Va ser la veu d'actors com Peter Sellers i de personatges de ficció com l'Os Yogui i l'Inspector Gadget.

L'última dècada l'havia dedicada a la seva passió per la gastronomia i la ràdio en l'espai dominical De boca en boca, a COM Ràdio. Segons van explicar des de l'emissora, Estadella va voler fer ràdio fins a l'últim dia, fa una setmana i poques hores abans d'ingressar a l'hospital va gravar el seu últim programa.