Barcelona dicta sentència sobre la Diagonal
La consulta ciutadana sobre la reforma de l'avinguda arrenca demà amb moltes incògnites sobre l'èxit i l'impacte polític posteriors
El projecte de la Diagonal fins ara s'ha mogut bàsicament en el terreny de l'abstracció. Tot han estat idees, propostes o voluntats d'acció que han donat molt de joc al debat teòric però que a partir de demà s'hauran de sotmetre a un examen molt sever. És el torn que els barcelonins votin, i del que diguin dependrà que l'obra s'acabi executant o no. El que s'hi juga la Diagonal, per tant, no és pas poca cosa.
Aquesta serà la primera consulta ciutadana que es farà en el conjunt de la capital catalana gràcies a l'empara legal de la carta municipal, després que ERC –partit que tot i estar a l'oposició és clau en la governabilitat de Barcelona– en plantegés la celebració. El cens està format per tots els ciutadans de més de 16 anys empadronats abans del 31 de desembre del 2009. O sigui, 1.414.783 persones, un 17% de les quals són estrangeres. Les votacions s'allargaran fins a les 10 del matí del 16 de maig per als que votin per internet. Qui vulgui, però, acudir a un dels 108 centres que s'habilitaran per emetre el sufragi de manera presencial haurà de fer-ho abans de les 10 del vespre del 15 de maig.
Una de les característiques de la consulta és que s'utilitzarà un sistema de votació electrònic. Arran de la complexitat tècnica del procés, l'Ajuntament ha contractat dues empreses externes –Indra i Scytl– que ja tenen experiència en aquest tipus de processos. Això no ha impedit, però, que des de CiU s'hagi alertat que el sistema té diverses falles que permetrien un hipotètic frau. Aquesta és només una de les diverses i variades controvèrsies polítiques que han envoltat la consulta, ja que el projecte de la Diagonal s'ha acabat convertint en un element constant de desgast entre els partits. No hi ha hagut setmana que no hagi propiciat alguna polèmica –el cost de tot el muntatge, el contingut de la campanya institucional, l'ocultació de l'opció C en la propaganda, etc.–, cosa que ha permès veure un nítid enfrontament polític sobre el projecte, tot i que hi ha una paradoxa evident: tots els grups municipals estan d'acord, i així ho han expressat, que la Diagonal s'ha de reformar. Aquesta politització creixent que ha anat assolint el procés fa que augmenti la percepció que acabarà sent una mena de plebiscit pel govern municipal. O com a mínim això és el que s'interpretarà. Aquesta sensació també la crea l'objecte sobre el qual caldrà votar. En teoria, i així s'encarrega d'emfasitzar-ho la propaganda municipal, caldrà triar entre un dels dos dissenys previs de reforma de l'avinguda que han redactat els equips d'arquitectes de l'Ajuntament: l'opció de transformar la Diagonal en un bulevard o bé l'alternativa de convertir-la en una rambla. Ara bé, a instàncies de CiU es va incloure el les votacions una tercera possibilitat –la C–, que no es decanta per cap de les dues propostes. Si guanyés aquesta possibilitat, el projecte quedaria aparcat, i és evident que per al consistori presidit per Jordi Hereu seria un càstig sever. En aquest sentit, el PP ja fa obertament campanya per l'opció C, i CiU, també, però de manera més sibil·lina.
Una de les altres dades que s'analitzaran amb lupa per mesurar l'hipotètic èxit o fracàs de la consulta és la de la participació. L'Ajuntament no vol fixar un llistó mínim per no picar-se els dits, però els experts ja alerten que en països amb una tradició molt més consolidada en aquesta mena de conteses l'índex de votants es mou entre el 10% i el 20% anant bé. En aquest context, l'estratègia del consistori ha estat no escatimar esforços per facilitar la votació als ciutadans. Així, hi haurà dos sistemes de votació, per internet i de manera presencial. En el primer cas es podran utilitzar portals d'ús comú per fer-hi tràmits en línia, com ara els de les entitats bancàries i universitats, o les intranets de la Generalitat i l'Ajuntament. Qui no utilitzi normalment aquests canals podrà votar –sempre a través de la web www.bcn.cat/diagonal– fent servir una signatura digital homologada o bé sol·licitant un codi de participació que li serà enviat al telèfon mòbil. Qui no ho acabi de veure clar, sempre pot acudir a un centre de votació. Ara bé, no hi trobarà cap urna. Després d'identificar-se i de rebre una targeta unipersonal, haurà de triar una de les tres opcions pitjant-la en una pantalla tàctil.