Badalona s'emmiralla en la seva història
L'«Speculum» fa sortir al carrer centenars de persones que ocupen la Via Augusta per seguir l'espectacular muntatge
Tot i que l'amenaça de pluja va planar sobre la nit badalonina fins l'últim moment, el temps va respectar l'Speculum, que va tenir també el beneplàcit de molts badalonins que no es van voler perdre l'espectacle. Centenars de persones van sortir al carrer en una nit més aviat freda per poder veure amb els seus propis ulls el desenvolupament d'un espectacle que prometia sorpreses espectaculars.
La Via Augusta entre el Museu de Badalona, que acull al subsòl les restes del passat romà de la ciutat, i l'edifici d'oficines municipals del Viver, una de les construccions més modernes de la ciutat, va ser l'espai triat per desplegar un recorregut per més de 2.000 anys d'història on la imatge i la música van tenir un paper protagonista. La façana del museu es va convertir en una immensa pantalla per on van anar passant fets històrics, personatges i retalls de Badalona des dels seus orígens. Les muses van ser les encarregades d'invocar l'inici d'un muntatge amb una crida a tots els presents a alçar els miralls que s'havien repartit minuts abans de l'inici. D'aquesta manera es va iniciar una repassada cronològica a través d'imatges i amb una banda sonora composta especialment per a l'ocasió pel badaloní Carlos Rojo i tocada en directe per nombrosos músics situats en diferents indrets. L'arribada de l'emperador August per lliurar la Tabula Hospitalis al ciutadà Quint Licini, que va incloure l'entrada de la biga romana tirada per dos cavalls; i, el descens del Baró de Maldà des del capdamunt de la façana del Viver per rememorar una de les seves estades a Badalona, recollida en el seu Calaix de Sastre, van ser dos dels moments més memorables de l'espectacle. El fet que resumir més de 2.000 anys d'història en una hora és una tasca complicada va quedar clar durant la part dedicada al segle XX. La repassada d'artistes, creadors, entitats, institucions, personatges que han portat el nom de Badalona més enllà de la ciutat va fer alentir el ritme, que amb un final màgic va aconseguir una remuntada espectacular. Badalona va presumir de ser Capital de la Cultura Catalana amb el castell més espectacular que s'ha vist mai i que es va elevar per sobre dels espectadors,
Àliga, trons i mocador a Sant Anastasi
j.g.n
Abans d'aquest espectacle nocturn, la ciutat va seguir el guió habitual de la tarda que suposa el tret de sortida a les festes i que concentra els actes a la plaça de la Vila. Així, la música del toc d'inici va avisar als ciutadans que la festa era a punt de començar. Acabat el pregó, l'Àliga –a la imatge– va fer el seu ball majestuós al so de la Banda Simfònica de Badalona, abans dels onze trons d'inici de la festa. Després, els Miquelets de Badalona van obrir el pas a les autoritats de la ciutat i als castellers per arribar a la capella de Sant Anastasi, on van ser rebuts pels administradors de la confraria. Aquests, al seu torn, van lliurar als castellers el mocador d'enguany de les festes per tal que, amb un pilar de quatre, el col·loquessin al sant. Les danses a càrrec de l'Esbart Sant Jordi i l'estrena de l'esbart infantil van reprendre la celebració a la plaça de la Vila.
Juliana reivindica l'orgull de Badalona com a ciutat integradora
Reclama la Creu de Sant Jordi per a un municipi que «sap adaptar-se als canvis»
jose g. navarroEn aquest sentit, a ningú dels presents a la plaça de la Vila se li va escapar aquesta referència a la recent polèmica per la campanya contra els gitanos romanesos del PP de Badalona i del seu líder, Xavier Garcia Albiol, absent a l'edifici de l'ajuntament en la lectura del pregó. Era la manera de cloure un text en què el periodista i escriptor badaloní va reivindicar l'orgull de Badalona com a ciutat integradora, tot alertant de la «por i la confusió» i lamentant que la gent de Badalona s'hagués d'avergonyir de la seva ciutat «per culpa dels qui tenen ganes de jugar amb foc». «L'esperit del lloc protegia els romans del foc incontrolat. No us deixeu entabanar!», va dir. Una opinió que va aconseguir, per segona vegada al llarg del seu parlament, arrencar els aplaudiments dels assistents, que van interrompre uns segons el pregó, un fet que feia molts anys que no passava.
L'altre moment àlgid del discurs de Juliana va arribar en demanar per a Badalona la Creu de Sant Jordi i la distinció més alta de l'Estat, com a recompensa col·lectiva a una ciutat que s'ha enfortit amb una «extraordinària capacitat d'adaptació al moviment», al canvi social «constant i vertiginós» que ha experimentat en els últims dos segles.