El lèxic i les festes d'Alcoi

En el meu article Les dones i la festa manifestava que, a conseqüència de la incorporació de les dones a les festes de moros i cristians d'Alcoi, hi han certes qüestions lexicogràfiques que no estan resoltes i exposava que cal trobar solucions quan més prompte, millor. Vaig escriure: «Com que aquesta incorporació plena de la dona a la festa pot implicar alguns problemes lingüístics, hem de preveure'ls i intentar resoldre'ls abans que es presenten. ¿Quin nom aplicarem a la dona que evoluciona davant l'esquadra? ¿L'anomenarem caba, capa, caporala? És important que ho pensem i que ho decidim. I si va a cavall ¿serà caba batedora? Quan a una dona li toque ser cóp, ¿serà cópa? I si li toca ser capità, ¿serà capitana? ¿I quin nom li aplicarem a la dona que tinga el càrrec d'alferes? ¿I a la que tinga el de sergent? ¿I si és primer tro?». I més avant vaig escriure: «I en el cas de les denominacions populars dels membres de les diverses filades també tenim el mateix problema. Que el femení de gat és gata és evident, però ¿quin és el femení de palomino? Cal meditar per a trobar una solució adient a tots i cadascun dels casos.»

De seguida que es va publicar el meu article, Encarna Sant-Celoni en va publicar un altre titulat Els hòmens i la festa d'Alcoi en el qual resol els problemes lexicogràfics que jo exposava amb una simplicitat sorprenent. Escriu Encarna: «Quant a les qüestions de llengua plantejades quant al gènere d'algunes paraules, les solucions són ben fàcils: 'palomino' / 'palomina'; 'capità' / 'capitana'; 'sergent' / 'sergenta'; 'caporal' / 'caporala'; mentre que 'alferes', 'cid', 'tomasina', 'cap', 'cóp' i 'tro' poden quedar invariables, talment com 'poeta', ja que el gènere el marca el determinant (no cal cercar tothora dimorfismes, ni creure's en l'obligació de «crear [cap denominació] que diferencie els membres d'un sexe dels de l'altre»).» Bé, meditem una miqueta sobre algunes de les solucions proposades per Encarna.

Jo vaig escriure: «I si li toca ser capità, ¿serà capitana?» Ho preguntava perquè no ho veig gens clar. Encarna assegura rotundament «'capità' / 'capitana'». No té cap dubte, doncs. ¡Quina sort! Jo ja vaig dir en el meu article que en les festes de moros i cristians d'Alcoi, el capità cristià representa el rei Jaume I i el capità moro el cabdill Al-Azraq. Escriu Encarna: «Perquè, quin problema hi ha, realment, que una dona faça de mossén, de sant Jordiet, de Cid, d'Al-Azraq o d'Al-Mansur?... La locució 'fer de' ja ho diu tot; que jo sàpia, les dones d'Alcoi no pretenen 'ser' X, només volen 'fer de' X.» Això que diu Encarna és evident, qualsevol dona pot fer el paper que vulga fer. Les dones poden fer, si volen, tots els papers dels diferents personatges que apareixen en les representacions de la Passió. Poden fer perfectament de Jesucrist, de Judes, d'Herodes, de sant Joan Baptista, de Pilat, del que vulguen fer. «Fan de» X, no «són» X. La cosa és ben clara. Si anem a una altra festa molt important i molt tradicional a Alcoi —quasi tant com la de moros i cristians—, els Reis d'Orient (la cavalcada de Reis que es fa a Alcoi és una de les mes antigues), és evident que una dona pot fer el paper de Melcior, de Gaspar o de Baltasar —o tots tres alhora ¿per què no?— sense cap problema. Però, si una dona fa, per exemple, de Melcior, ¿és rei o és reina? Crec que tots estarem d'acord que, com que fa de rei Melcior, fa de rei i no de reina i, per tant, mentres fa el paper de rei, és rei, no reina. Ara bé, si en lloc de fer el paper del rei Melcior fa el paper del cabdill Al-Azraq, aleshores, segons afirma Encarna, és capitana, no és capità. ¿Això com pot ser? ¿Si fa de Melcior és rei i si fa d'Al-Azraq és capitana? Jo no ho trobe molt congruent. Continue sense veure-ho gens clar, la veritat. Espere solucions raonades i convincents.

Parlem ara de la paraula «palomino». ¿Quin significat té aquesta paraula en el valencià d'Alcoi? Només té un únic significat: 'taca d'excrement en la roba interior'. La paraula és castellana, evidentment, però està integrada en el valencià popular d'Alcoi des de fa moltíssims anys.

La paraula castellana «palomino» té dues accepcions que podem trobar en el DRAE. La primera és 'pollo de la paloma brava' i la segona és 'mancha de excremento en la ropa interior'. La paraula castellana va passar al valencià tradicional d'Alcoi només en la segona accepció. Per a denominar un poll de colom o un colom jovenet, siga salvatge o domèstic, hem dit sempre i continuem dient colomet.

Puc assegurar rotundament que cap alcoià ha usat mai de la vida la paraula palomino per a denominar un pollet de colom però que, en canvi, l'altra accepció és d'ús habitual en llenguatge col·loquial. ¿Per quin motiu als membres de la filada mudèjars els anomenem palominos? Doncs perquè els pantalons dels mudèjars, que són a ratlles verdes verticals sobre fons groc, en l'entrecuix, a on s'ajunten els dos camals, les ratlles que confluïxen formen sovint com una mena de taca verda que algun graciós diria en algun moment: «xe, pareix que portes un palomino».

Aquesta explicació de l'origen del malnom dels membres de la filada mudèjars no s'acostuma a donar perquè no és «políticament correcta». S'acostuma a inventar altres explicacions relacionades amb la primera accepció que la paraula «palomino» té en castellà, que són absurdes perquè és completament impossible que cap alcoià haja usat mai eixa paraula castellana amb el significat de 'poll de colom'.

Per això preguntava jo en el meu article: «¿quin és el femení de palomino?» Qualsevol alcoià s'adonarà que no és gens fàcil la resposta. Encarna escriu: «'palomino' / 'palomina'». M'estime més no fer cap comentari.

No entre a analitzar totes i cadascuna de les paraules que vaig exposar perquè la cosa es faria massa llarga. Però quasi totes són problemàtiques. No està gen clar, per exemple, que cóp i tomasina hagen de ser invariables, com diu Encarna.

S'hauria de pensar si el femení de cóp hauria de ser cópa. O, millor encara, copa (sense accent). Cal fer un estudi seriós sobre aquest vocable. I pel que fa a tomasina, si sempre hem dit una tomasina per a referir-nos als membres de la filada -que sempre han sigut hòmens únicament-, si ara en la filada hi han hòmens i dones ¿hem de dir una tomasina per a denominar tant a un membre masculí com a un membre femení de la filada o potser hauríem de dir un tomasina si ens referim a un home i una tomasina si ens referim a una dona? ¿Han de ser invariables el nom i l'article o ha de ser invariable només el nom però no l'article?

Continue pensant que hem de meditar sobre totes aquestes qüestions i resoldre-les d'una manera digna i respectuosa. I sobre altres qüestions que no siguen lingüístiques no diré res en absolut. Jo només parle de llengua, de la nostra llengua i dels diversos problemes que l'afecten.