Arreveure, M. Carme, ens retrobarem

Ahir vam començar un mes especial per a molta gent. Ja s’han encès els llums de Nadal però també s’ha apagat la llum d’una persona estimada. La Mercè em va comunicar que la seva germana, la Maria Carme Ibarz i Casadevall, després d’anys de patiment, havia dit adeu a la vida. Filla del professor de matemàtiques del l’IES Vicenç Vives, el senyor Manel Ibarz, llicenciat en ciències naturals, i de la senyora Laura Casadevall, filla de la botiga de robes de les Voltes de la Rambla de Girona, que ens va deixar a la flor de la joventut deixant quatre nenes i un nen.

Em vaig acostumar a veure la Maria Carme acompanyant el seu pare els diumenges i dies de festa, quan passaven per davant de casa. Ella va entregar la seva vida i joventut al seu pare i germans. Mestra de vocació, sempre va destacar per l’acció pedagoga que ha desenvolupat al llarg de la seva vida. Compromesa amb el llenguatge, va estar a Santa Coloma de Farners. Uns anys després va ser destinada a Quart, a on va traslladar el seu pare, amb la salut delicada, per tenir-ne cura fins que va morir.

La germana petita, la Dolors, va obrir una merceria al meu carrer i vivien juntes a Quart. La Dolo, que li dèiem, es va casar i va tenir una nena, que la Maria Carme ha vist créixer al seu costat.

De la Maria Carme destaca la tasca que ha fet a les escoles i al món de l’ensenyament, i la seva obra literària, donat el nombre de contes que va escriure per a infants. També es va fer càrrec de la catequesi i per a la gent de Quart era una persona molt estimada. Fa uns tres anys va haver de deixar el seu Quart estimat per problemes de salut, que la van estar afectant durant anys.

Maria Carme, he volgut parlar una mica de tu, tot i que els entesos podrien parlar-ne pàgines. Però ara et vull adreçar les meves darreres paraules. Saps que sempre hem tingut contacte però darrerament, més. Compartíem moltes coses: no ens havíem casat, a les dues ens agradava la mainada, però tu en vas poder gaudir més. Sempre he pensat en la quantitat de nens i nenes que han rebut la teva ensenyança i els teus consells. Jo els diria, a ells i als seus pares, que han estat uns privilegiats. Has fet de mare de la Dolors i d’àvia de la Maria sense ser-ne, o sigui que penso que has pogut fer allò que tant t’agradava.

Vas ser distingida amb el premi Mestres 68, en la XVII edició, en l’apartat Personal l’any 2014, el qual et va ser entregat a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

Maria Carme, ens tenies mal acostumats i cada Nadal ens enviaves la teva nadala, plena d’estimació al que significa aquesta festa. Aquest any serem molts els que la trobarem a faltar. No saps com t’agraeixo els missatges que ens hem enviat, curts però profunds, fins que amb dues ratlles em vas dir on eres. Jo no em vaig conformar i com que sabia que no podíem parlar et vaig escriure una carta amb tot el cor, sense saber que seria l’última.

Maria Carme, sé que has entrat en una gran pau. No et tocava, però necessitaves dir adeu a tot aquest patiment.

Avui, a les quatre de la tarda et diran adeu a la parròquia de Quart. Has volgut tornar a aquest poble on tan bé et van acollir durant anys, a tu i als teus més propers. Tinc la seguretat que alumnes, companys i amics es trobaran per estar al costat de la teva família en un moment tan especial de dir adeu a una persona estimada.

Maria Carme, sé que quan arribaràs els teus pares t’estaran esperant amb els braços oberts i tu, des de dalt, continua enviant-me missatges per seguir ajudant-me; saps que ho necessito. Jo no oblidaré el teu somriure encomanadís i la teva veu tan dolça.

Descansa en pau.