125 anys de can Ramonet

Al matí de diumenge ja lluïen la senyera i la bandera del Barça al balcó de la casa familiar de can Ramonet, com anunciant el presagi de la celebració del vintè títol de lliga del club blaugrana i, alhora, la commemoració que va voler organitzar l'advocat Manel Mir amb motiu dels 125 anys de la pastisseria que va fundar, el 1885, el seu besavi: Ramon Tomàs Balmaña, en Ramonet, «que venia de can Tomàs de Maçanet de la Selva i li deien Ramonet perquè era un home baix, petitet».

Mentre des de bon matí el carrer de la Guàrdia ja era un anar i venir de gent perquè es respirava en l'ambient les ganes del bon temps, sobretot entre els turistes, els baixos de la casa del número 14 es preparaven per celebrar l'aniversari al costat dels amics i coneguts de l'amfitrió. I el xamfrà que forma la pastisseria al centre de la vila és al mateix carrer on la musa Ava Gardner va passar quan va rodar escenes de Pandora i l'holandès errant, fet que l'establiment encara recorda a la façana amb un fotomuntatge de l'actriu amb una safata de merengues a la mateixa sorra de la platja i amb el castell de fons. Precisament, el mateix Mir va recordar que havia estat un dels extres i que, quan van passar les càmeres per enregistrar la seqüència, «amb prou feines arribava a treure el cap pel balcó» de la casa. James Mason i el torero Mario Cabré en van ser els protagonistes masculins, que lluitaven per l'amor de la tan desitjada actriu californiana, aleshores casada amb Frank Sinatra.

Seixanta anys després de Pandora, a la vila encara s'hi escolta salar, sobretot entre els tossencs que ja tenen una edat. «Venim a l'avantmatx», va dir uns dels primers convidats quan va entrar a la pastisseria pels volts de les sis de la tarda. Pastissets i cava per commemorar els 125 anys i Manel Mir preparat per a la xerrada mentre estava envoltat d'amics per celebrar l'onomàstica, i de fons, ves quina casualitat, sonava la veu de Sinatra. Però la quarta generació no ha prosseguit el negoci, tot i que el deixa a les «bones mans» de l'Arnau i l'Alícia perquè el regentin. «Jo m'he dedicat a les lletres, com el meu pare, que va ser professor –encara que ell ajuda a la pastisseria–, i la veritat és que no m'ha anat malament», va destacar el lletrat, acompanyat de la seva dona, Anna Tomàs, i un dels dos fills, en Vicenç (l'Àlex no hi va poder ser). I ara, als 125 anys, en Manel veu molt lluny la celebració dels 150 i, sobretot, queda obert l'interrogant de la continuïtat de la pastisseria, ja que cap dels seus dos fills s'hi dedicarà.

No hi van faltar el mossèn Joan Carreras i Pera, ni l'alcaldessa. En el breu parlament, Mir va voler tenir un record i un respecte per als seus avantpassats per donar més sentit a la nissaga familiar. El besavi Ramonet encara llueix en una foto a l'establiment, on també hi ha quadres en blanc i negre que il·lustren la Tossa més pescadora i verge. I de l'avi Quimet a la mare Clara, «que eren gent molt treballadora, de fer la feina». «I, després, ja venim la meva germana Carmen, que viu a Itàlia des de fa més de quaranta anys, i jo, que sóc el primer descendent que no ha ajudat en el negoci.» Però, tot i l'emoció del moment, va voler cloure el relat amb el present: «Una de les coses de què estic més orgullós és de ser es noi de can Ramonet, perquè m'ha endolcit la vida.»