Nibali guanya i Tondo se situa tercer en la general

Molts van creure que els cinc grans favorits per al Giro –Vincenzo Nibali, Ivan Basso, Michele Scarponi, Cadel Evans i Aleksandr Vinokurov– van quedar sepultats després de perdre més de dotze minuts en la ja llegendària etapa de L'Aquila. El que va provocar en realitat aquella trencadissa és que les habituals tàctiques conservadores dels equips hagin saltat pels aires i que tots plegats tinguem assegurada una bona dosi de sang i fetge cada dia.

Ahir, al Monte Grappa (18 km), en vam tenir un altre exemple. La necessitat dels favorits de rebel·lar-se contra aquells que els han usurpat els primers llocs de la general va tenir com a conseqüència un gran ball de bastons. A 50 quilòmetres de l'arribada, quan es va començar a pujar aquest primer gran gegant del Giro, el Liquigas de Nibali i Basso va trinxar el pilot gràcies al ritme salvatge del polonès Sylvester Smydt. El líder, el jove australià Richie Porte, va treure la bandera blanca. Només uns quants escollits –Xavi Tondo entre ells–van poder enganxar-se al trenet verd del Liquigas. Quan les forces de tots ja començaven a justejar Nibali va forjar el seu futur èxit amb un poderós canvi de ritme. A la seva roda, s'hi van enganxar, amb prou feines, el mateix Basso, Cadel Evans i Scarponi.

Rere dels grans, va instal·lar-se la llei de la supervivència: Carlos Sastre i Tondo van quedar sols, Vinokurov va fer la guerra pel seu compte, Arroyo va treure la calculadora, Porte va intentar no defallir, etc. Carlos Sastre, de menys a més, va atrapar Vinokurov en les rampes més dures. Amb tot, els tres italians i Evans ja no semblaven a l'abast de ningú.

Al cim del port encara quedaven 40 quilòmetres de descens i planer fins l'arribada d'Asolo. Per acabar-ho d'adobar, a dalt plovia i els revolts de baixada lliscaven perillosament. L'escenari de l'etapa no convencia Nibali, que tot i estar al costat del seu germà gran, Ivan Basso, va decidir jugar-se-la baixant i va marxar cap a la meta.

Tondo, tot i que va tenir el seu petit moment de crisi, va reaccionar amb enteresa, va trobar un altre cop Sastre i, ja baixant, un grup de corredors amb interessos comuns que van fer camí plegats per evitar que la diferència de Nibali sigués escandalosa. Fent camí fin a l'arribada, doncs, el grup del català, amb Tondo, Arroyo, Wiggins i Cunego –entre altres ciclistes–, va persistir i va perdre poc més de dos minuts. Això va permetre a Arroyo (Caisse d'Epargne) vestir-se de líder i a Tondo situar-se tercer, un lloc privilegiat abans d'afrontar les grans etapes de muntanya d'una de les millors edicions del Giro dels últims anys.