L'artista tarragoní Àlvar Calvet recull en un llibre les entrevistes fetes a col·lectius marginals
A partir de les preguntes, ha bastit una col·lecció amb una forta càrrega social
En les entrevistes que ha fet a col·lectius de persones marginals, Àlvar Calvet els ha plantejat qüestions diverses: per què ets aquí? De què tens por? Quin és el teu somni? Com pintaries el paradís? A partir d'aquestes preguntes, que ha realitzat en els darrers dotze anys, Calvet ha anat bastint una obra que alguns han qualificat de pintura antropològica, i que té en la línia el seu principal canal d'expressió. Línies paral·leles o encreuades, com a expressió de les vides que segueixen els mateixos camins.
Àlvar Calvet no només ha volgut interactuar amb el públic, sinó que ho ha fet amb col·lectius minoritaris o marginals: presos, professionals del sexe, persones amb esquizofrènia, persones en procés de desintoxicació, immigrants... «Sóc pintor, i havia cremat molt ràpidament les etapes en el meu treball pictòric; la pintura era l'eina que tenia per apropar-me a aquests col·lectius i veure què els passa en un moment concret», apunta l'artista tarragoní.
Totes aquestes entrevistes es recullen ara en el llibre Línies creuades, que ha publicat Arola Editors i que resumeix gran part de la trajectòria d'Àlvar Calvet. L'obra, que va guanyar el premi beca Carles Mani d'arts visuals 2008, no pretén ser «cap assaig per explicar part de la marginació», segons diu el mateix artista.
A partir de les entrevistes, Àlvar Calvet s'ha proposat una sèrie de plantejaments plàstics i conceptuals a mig camí de la performance i la pintura, amb la utilització de recursos pluridisciplinaris.
El volum també recull textos de crítics d'art i de personalitats entorn a la seva obra com ara Glòria Bosch, Ángel Martínez, Antonio Salcedo, Luis Francisco Pérez, Josep M. Comelles, Pilar Parcerisas, José Carlos Suárez, Abderrahman Benelahmar i Assumpta Rosés. Segons Glòria Bosch, el projecte de Calvet «és un document que ens apropa a una proposta transversal en què la col·laboració amb els altres és essencial». Bosch destaca que «l'art és una suma de línies obertes, una suma de veus implicades on hi ha interacció amb els altres».