Set escoles públiques de Girona tenen més d'un 20% d'alumnes amb necessitats educatives específiques
Des del final de la preinscripció ja han arribat 671 alumnes fora de termini
Les set escoles que tenen més d'un 20% d'alumnes amb NEE a Girona són Carme Auguet, Dalmau Carles, Santa Eugènia, Mare de Déu del Mont i Pare Coll. La comissió revela que en algun cas arriba al 50% i recorda que el consell escolar va situar el 20% com a límit per garantir l'atenció necessària a aquests alumnes.
Una altra dada important és la saturació dels instituts, que continuen tots per sobre del 100% d'ocupació un curs més, sobretot tenint en compte que Educació no aposta per obrir cap institut nou a la ciutat. La situació a les escoles també es complica i, malgrat que la mitjana se situa en el 95%, n'hi ha onze que ja superen també el 100%. També es manté semblant a altres anys l'arribada d'alumnes fora de termini, i des del final de la preinscripció a l'abril ja han arribat 671 alumnes. Procedeixen de la resta de Catalunya o de l'Estat, d'Amèrica Central i del Sud, del Marroc, del Brasil, de Romania i de la Xina.
Demà divendres es preveu la visita del conseller d'Educació, Ernest Maragall, a diversos centres de la ciutat de Girona, com és el cas de l'escola de Taialà, l'institut Carles Rahola i l'escola Marta Mata.
Poca formació per a joves de 16 a 18 anys
Una altra comissió del Consell Escolar Municipal (CEM) ha fet un estudi sobre la situació dels joves d'entre 16 i 18 anys i palesa les poques opcions que tenen aquests adolescents quan no obtenen la graduació. L'informe destaca que més d'un 20% d'alumnes de quart d'ESO acaben deixant els estudis sense obtenir el certificat d'educació secundària obligatòria. En vista d'aquesta realitat, el consell demana que s'incrementi l'oferta de places dels programes de qualificació professional inicial, i que l'escola d'adults es doti de més recursos per oferir a aquests joves una nova via de formació. Entre les propostes de millora també es considera que cal millorar l'orientació acadèmica a tercer i quart d'ESO, i s'apunta la necessitat d'estudiar en profunditat les causes del fracàs escolar a la ciutat. Pel que fa a les escoles taller, el consistori espera que les noves cases d'ofici que es crearan permetin suplir la funció que feien i ho facin amb nous oficis que s'adiguin més a les necessitats laborals en el complicat context actual.
Un 54%, al menjador
La comissió de planificació del CEM ha fet un estudi sobre els menjadors escolars de la ciutat que revela que una mica més de la meitat dels escolars es queden a dinar al menjador del centre escolar. Pel que fa als centres públics, el preu de mitjana del menú és de 5,5 euros, però s'alerta que les variacions van des de 3,8 euros fins a 6,8, un marge massa gran, i es considera que caldria limitar-lo i unificar el preu. Un 20% dels usuaris disposen de beca, que cobreix entre 2,3 euros i 3,4, segons els casos, un fet que ha provocat que algunes famílies hagin renunciat al menjador per no poder fer front al pagament. També es critica el retard en el moment de rebre les beques per part del govern i la necessitat d'entendre el menjador com un actiu educatiu més.