Mn. Ramon Oller i Hereu

Fou un sacerdot al servei de tothom. Se n’ha anat amb les mans ben plenes, perquè estimava. La seva senzillesa el feia molt proper. Ha sembrat i ha tingut el privilegi de poder veure el fruit del seu esforç constant. El seu record romandrà sempre en la ment de cadascun dels qui vam tenir la sort de conèixer-lo. La vida que va donar prenia formes diverses. Escoltava les persones de manera atenta i donava la seva opinió, fins i tot abans de donar un consell consultava un superior jeràrquic per no cometre errors, en assumptes subtils.

El vaig conèixer quan encara no l’havien ordenat de prevere. Als seminaristes els feien anar a diferents comunitats parroquials. A l’església del Carme, parròquia de la Catedral, hi anaven les noies a catequesi i els nois anàvem als Dolors. Un dels seminaristes que venia era Mn. Ramon. Va arribar en un moment de gran dinamisme: fèiem titelles –als infants els encantava–, els Pastorets, obres de teatre... Actuàvem a diferents pobles: Bescanó, Caldes de Malavella, Foixà, Maià de Montcal, etcètera.

L’intuïtiu Mn. Oller sempre ha tingut molta cura i predilecció pels joves. Les diferents parròquies de Girona volien saber els desigs i les necessitats dels joves. Ens van preparar una enquesta per treballar-la en grups; fent una ruta des de Besalú fins a Palera. Arribàrem a una conclusió: “La joventut de Girona s’avorria, i no tenien locals per a reunir-se.”

Entre altres activitats cal posar un especial èmfasi en l’escoltisme. La seva tasca amb el jovent no parava. A l’institut Vicens Vives feia classes de religió: potenciava el treball de grup i valorava molt la participació i el diàleg.

Fidel a la vocació rebuda, perseverava en el treball pastoral. Sensible al sofriment aliè, el veia sovint en diferents hospitals i clíniques per confortar les persones que patien.

Fins al darrer alè de vida i en solitud, no li ha mancat l’esperança cristiana, garantida per la creu i la resurrecció.